El temple romànic que podem contemplar, sembla que es va edificar en la segona meitat del segle XI, sobre altres edificacions anteriors. De fet en el sector nord-est es conserva encara un fragment de mur que podria pertànyer al segle IX. En el segle XVIII, tal i com consta en la data que hi ha sobre la porta, es va refer el temple, però mantenint gran part dels seus elements romànics. En l'actualitat es troba dins del recinte del cementiri comunal d'Encamp.

Està format per una sola nau, que originàriament estava acabada en un absis semicircular, del que encara queden algunes restes. Aquest va ser enderrocat en el segle XVIII per convertir-lo en un absis de planta rectangular.

L'absis estava decorat internament amb pintures murals, de les que es conserven una cinquantena de fragments en el dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional d'Andorra. Aquests fragments es van trobar en la base dels murs, entre el terra del segle XVIII i l'original romànic.

El mur de ponent es conserva gairebé intacte de l'època romànica. En ell s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ulls.

En la part superior del campanar podem veure uns caps esculpits de manera molt tosca, similars als que trobem també en el darrer pis del campanar de Sant Miquel d'Engolasters i en el de Santa Coloma.

La porta d'accés actual és del segle XVIII, si bé és creu que l'original estava en el mateix lloc. Al seu costat, encastada en el mur, trobem una pica beneitera.  

Durant les diferents campanyes d'excavació realitzades en l'interior del temple es va descobrir part del paviment romànic i la base de l'altar amb un reconditori en el seu interior per a les relíquies.