Aquesta església va ser consagrada sota l'advocació de Sant Cugat, nom amb que apareix documentada l'any 1098 com a possessió del monestir de Sant Cugat del Vallés. No es coneix el moment exacte del canvi d'advocació, si bé en el segle XV ja apareix com a copatró Sant Jaume. Va exercir com a temple parroquial de Moja fins al segle XIX en que es construeix un nou temple al seu costat. Per sort es va mantenir el temple romànic i només va patir una petita mutilació per a construir un accés en l'angle nord-oest, que permet comunicar els dos temples.

Ens trobem davant un temple de principis del segle XII, que manté encara l'estil constructiu del segle XI de tradició llombarda. Està format per una sola nau coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada per un arc toral.

La nau està capçada a l'est per un bell absis semicircular, en el que s'obren tres finestres de mig punt i doble esqueixada.

Com cal esperar d'un temple fet seguint l'estil llombard, està decorat externament amb parelles d'arcs cecs separades per lesenes.

La mènsula situada més al sud està esculpida amb una petita cara, de factura molt simple i tosca.

En el segle XIII es van afegir dues capelles laterals a la nau, creant un transsepte i dotant al temple de planta de creu llatina. En cadascuna d'elles s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

També va ser afegida a finals del segle XII o principis del XIII la torre campanar, situada sobre el creuer. Es tracta, sense cap mena de dubte, de l'element més característic i interessant d'aquest temple. Té un sol pis i planta quadrada.

En cadascun dels seus murs s'obre una finestra geminada, amb una columna que té el capitell decorat amb motius vegetals de traça molt simple.

L'accés original del temple es troba en el mur oest. Està formada per un arc de mig punt, fet amb grans dovelles i recorregut per una imposta a mode de guardapols. Al seu damunt s'obre una finestra d'una sola esqueixada.