El temple de Sant Jaume d'Igualada estava dins del terme del castell d'Òdena, depenent de la parròquia de Sant Pere d'Òdena. Les primeres notícies que tenim d'aquest edifici daten de 1059, malgrat que la construcció actual sembla datar del segle XII. En aquest moment, Guillem Bernat d'Òdena i la seva esposa van donar aquesta església com a dot d'un fill que es feia monjo de Santa Maria de Ripoll. La donació però va ser a Santa Maria de Montserrat l'any 1102, depenent de Ripoll.

En 1236 ja apareix citada com a Sant Jaume Sesoliveres. El nucli de població que hi havia al voltant del temple va desaparèixer l'any 1384 a causa dels efectes de la pesta negra. Tres segles més tard, en 1685, el temple va deixar de tenir culte. Això va propiciar que l'edifici entrés en un estat de total abandó, que gairebé el va portar a la ruïna, fins que en 1993 es va restaurar.

El temple té una única nau, que estava coberta de volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per un arc toral. Aquesta es va esfondrar per complert durant els anys d'abandonament.

Aquesta nau està capçada a llevant per un absis semicircular, que en la part central té una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Hi ha quatre finestres més que permeten l'entrada de llum al temple. Trobem una finestra en el mur sud prop de la capçalera. Aquesta finestra havia quedat cegada per la construcció d'una sagristia, eliminada durant les obres de restauració. En el mur nord trobem una finestra similar, en aquest cas als peus de la nau.

També trobem dues finestres més en el mur de ponent,

S'hi poden trobar dues portes d'arc de mig punt adovellades: una al mur sud i l'altra al costat oest. La del costat sud és la més antiga i està decorada amb un arc a mode de guardapols. Totes dues van perdre nombroses dovelles durant l'abandó.

Al segle XV es va sobrealçar el temple amb un pis en forma de porxo. Per a poder sustentar aquesta planta va ser necessari reforçar l'estructura de l'església amb quatre grans contraforts en el mur sud.

El mur oest ha estat molt alterat amb el pas dels segles. En el segle XVIII es va modificar l'espadanya que corona aquest mur.