Les primeres notícies que tenim d'aquest edifici daten de 1059, malgrat que la construcció actual sembla datar del segle XII. La vila que hi havia al voltant del temple va desaparèixer l'any 1384 a causa dels efectes de la pesta negra. Tres segles més tard, en 1685, el temple va deixar de tenir culte. Això va propiciar que l'edifici entrés en un estat de total abandó, que gairebé el va portar a la ruïna, fins que en 1993 es va restaurar.

El templé té una única nau acabada en un absis semicircular i amb coberta de volta de canó, reforçada per un arc toral. S'hi poden trobar dues portes d'arc de mig punt adovellades: una al mur sud i l'altra al costat oest.

Al segle XV es va sobrealçar el temple amb un pis en forma de porxo. Per a poder sustentar aquesta planta va ser necessari reforçar l'estructura amb quatre grans contraforts en el mur sud. Al segle XVIII es va modificar l'espadanya que corona la façana oest.