Situada dins del terme del castell de Castellbell, al lloc conegut com a Marganell, documentat des de 924. La església apareix citada per primera vegada l'any 1102, quan Bertrán Sunyer i la seva esposa Adelendis la van donar al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Va pertànyer a aquest cenobi fins la desamortització de 1855, en que passà a dependre de Sant Cristòfol de Castellbell.

En  1636 va ser profanada. Desprès d'una acurada restauració va ser oberta al culte el 25 de Juliol de 1958.

El temple està format per una petita nau, capçada a l'est per un absis semicircular llis, en el que s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.  L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera, mentre que la nau té una volta de canó. 

En el mur oest es troba la porta d'accés, formada per un arc de mig punt adovellat.

Al seu damunt s'obre una finestra en forma de creu. Corona aquest mur un campanar de cadireta d'un sol ull i de factura posterior.