Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el compte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat, on està ubicada.

Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri.

Durant la Guerra del Francés es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

Està formada per una sola nau de petites dimensions, acabada en un absis semicircular. Aquest és llis i té una finestra de doble esqueixada en el centre. La nau està coberta amb una volta de canó.

La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per un senzill arc de mig punt. Sobre ella trobem tres obertures que tenen també arcs de mig punt. La central és una finestra amb un reixat de factura moderna. Les altres dues, es van practicar posteriorment i servien per acollir alguna imatge de sants, probablement els titulars del temple. El campanar de cadireta d'un sol ull és modern.