Província de Barcelona


Sant Fèlix de Canovelles
(Canovelles, Vallès Oriental)

41º 37,493'N ; 2º 16,696'E    




L'església s'esmenta per primera vegada en un document de l'any 1072, tot i que el terme de Canovelles ja apareix en documents de principis de segle. En el segle XIV es va consagrar un altar dedicat a Sant Joan i un altre a Santa Maria.


El temple, del segle XI,  està format per una sola nau rectangular capçada a l'est per un absis semicircular i dues absidioles laterals.


Aquestes es van destruir, però 1965 es va refer la del costat sud, de la que es conservaven els fonaments.


L'absis està decorat amb fris d'arcuacions llombardes i té una finestra de mig punt i doble esqueixada.

Absis principal      Finestra de l'absis


Els arcs cecs estan acabats en una petita mènsula feta amb pedra de color vermell.

Fris d'arcs cecs       Absis


La nau és molt allargada, probablement va ser ampliada en el segle XII, quan es va construir la façana de ponent. Està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada.


El mur nord ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. De l'absidiola nord només es conserva l'arc que la comunicava amb el temple.


Uns metres més cap a ponent podem veure un fragment de mur molt més gruixut i atalussat, que probablement formava part d'una edificació de caire defensiu dels segles X o XI.


L'església té adossada al mur nord la masia de Can Castells. Antigament era propietat de la família Magarola. Cap a l'any 1500 es va construir un pas que comunicava el temple amb la masia. Això va provocar la destrucció de l'absidiola nord, comentada anteriorment, ja que en el seu lloc es va construir la porta d'accés al temple. Posteriorment, en 1678 Jeroni de Magarola va rebre l'autorització per construir una tribuna en el temple, que es comunicava directament amb la masia i que encara es conserva. D'aquesta manera els membres de la seva família podien assistir als oficis sense sortir al carrer.


La porta d'accés més important es troba en el mur oest. Està construïda en romànic tardà del segle XIII en un cos adossat al mur.


Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. L'arc central està decorat amb una arquivolta de perfil cilíndric, mentre que les dels altres dos arcs són de perfil motllurat.


L'arquivolta central es recolza en dues columnes amb el fust esculpit amb franges verticals. Els seus capitells estan esculpits amb un model derivat del corinti. En el costat dret trobem un nivell inferior de fulles d'acant sobre el que hi ha diverses aus i un cap humà. En el costat esquerre es repeteixen els motius però no hi ha cap element humà. Per sobre dels capitells trobem una imposta escacada.


Els muntants de l'arc més exterior estan arrodonits en forma de falsa columna, amb uns capitells esculpits amb aus. En el del costat esquerre podem veure un ocell amb cap humà i actitud burlesca amb les ales obertes.

Detall de la portalada           Detall de la portalada


Els angles més exteriors del cos adossat on es troba la porta, estan decorats amb unes columnes molt fines, acabades en capitells vegetals i amb caps humans.


Sobre la portalada trobem una finestra geminada, amb una columna central força ampla.


Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls, refet en 1965.


El temple tenia una altra porta romànica, situada en el mur sud i formada per un arc de mig punt adovellat, però actualment està cegada.