El terme d'Alella apareix documentat per primera vegada l'any 976 en un document de compra-venda d'unes terres. Hem d'esperar 17 anys per trobar una referència escrita del temple parroquial. D'aquell temple ja gairebé no en queda res, ja que 1389 es va acordar ampliar el temple per fer front a l'augment demogràfic. No es fins el 14 de juny de 1459 que es col·loca la primera pedra d'aquesta ampliació, feta en estil gòtic. En 1611 es torna a ampliar el temple i es construeix una sagristia en el sector de ponent, on hi havia el cementiri, que es traslladà al darrera de la capçalera.

En 1775, Manuel d'Amat, virrei de Perú, va regalar dues campanes fetes a Lima. En el moment de col·locar-les es corona la torre amb merlets i s'arrebossen i pinten els seus murs.

A finals del segle XIX es construeix la capella del Santíssim i una nova sagristia al lloc on s'havia trasllada el cementiri un segle abans.

Així doncs la torre de campanar és l'únic element visible de l'edifici romànic que s'ha conservat fins als nostres dies. Va ser construït a finals del segle XI o principis del XII en estil llombard.

Té vint metres d'alçada, que es divideixen en quatre pisos, tot i que des de l'exterior només se'n veuen tres. Les edificacions posteriors oculten totalment la part baixa de la torre, a excepció de la cara nord, on veiem una finestra d'espitllera en el primer pis.  En el següent nivell trobem una finestra de mig punt en cadascun dels murs, excepte en el de ponent. Aquestes finestres estan emmarcades per un fris d'arcs cecs i lesenes cantoneres.

La mènsula on descansa l'arc situat més a l'esquerra del mur nord està decorada amb unes incisions en forma de espina de peix o d'espiga.