Sant Esteve de la Garriga apareix citat per primera vegada en un document testamentari de l'any 966. En ell, el comte Mir, complint la voluntat del seu pare el comte Sunyer, fa donació a la catedral de Barcelona de diverses esglésies, entre les que es trobava la de Sant Esteve. En 1139 el bisbe Arnau i el capítol catedralici van donar-la al monestir de Santa Maria de l'Estany.

El nom de la Doma, amb que és coneguda actualment, es deu a que en tenien cura tres domers i un monjo. Posteriorment el càrrec de domer major i el del rector es van unificar en una sola persona i per tant es va reduir a dos domers i un monjo el nombre de persones que s'encarregaven del temple.

En 1737 es va beneir una nova església a l'altra banda del riu Congost, vora la via Reial, on s'estaven establint un nombre important de famílies. Les dificultats per creuar la riera quan anava plena i la distància fins al temple era massa gran per bona part dels feligresos.  De mica en mica la nova església va anar adquirint més protagonisme, fins al punt que en 1740 el bisbe Castillo va segregar les dues parròquies.  Els enfrontaments entre els dos rectors van ser constants, fins que en 1860 el bisbe Palau va tornar a unificar el terme parroquial i fixant la dependència de la Doma respecte a la nova parròquia.

Del temple romànic original en queden poques restes. De fet en el segle XI ja fou reconstruït. Però fou en el segle XVI quan es va canviar la seva fisonomia. En 1551 es comença l'ampliació del temple en estil gòtic.

El temple romànic tenia una sola nau, de la que encara queda en peu el mur oest i part del mur nord. També es conserva la seva volta, lleugerament apuntada. Als peus de la nau es va afegir un cor elevat.

A aquest primitiu temple se li va afegir, en el segle XVI, una nau en el costat sud, formada per tres trams coberts amb volta de creueria. En les seves claus de volta es van esculpir les imatges de Sant Antoni Abat, Santa Caterina i la bandera catalana.

També es va construir una capella en el costat nord de la nau. Aquesta va ser finançada per les confraries, majoritàriament occitanes, que van instal·lar-se a Catalunya a principis del segle XVI. En les mènsules, en que descansen els nervis de la seva volta de creueria, es van representar els quatre evangelistes, mentre que en la clau de volta hi ha una imatge de Sant Jaume.

La porta d'accés és també d'estil gòtic, obra de Bertran Felip. Va ser acabada l'any 1563.

Està formada per arquivoltes de mig punt, que descansen en impostes esculpides amb caps d'àngels i de monstres.

Aquests arcs envolten un timpà en el que hi ha una imatge de sant Esteve.

La llinda es recolza també en àngels i bèsties esculpits.

Durant aquesta reforma es va construir una torre de campanar, de planta quadrada i coberta piramidal, aprofitant l'anterior espadanya de dos ulls.

El recinte i part del temple estan fortificats amb merlets i espitlleres, també d'època gòtica.

En l'extrem sud-oest hi ha un comunidor de planta quadrada.