Església situada dins l'antic terme de la ciutat de Roda fins la seva desaparició. A partir d'aquest moment va passar a estar sota la jurisdicció del castell de Manlleu.

Les primeres notícies del temple daten de l'any 906, quan va ser consagrada l'església de Santa Maria de Manlleu i passar a dependre d'aquesta. En l'any 1025 apareix com a parròquia independent, però aquesta situació no va durar masses anys, ja que va tornar a ser annexionada quan Santa Maria va ser convertida en canònica en 1102. De totes maneres va mantenir funcions parroquials fins 1332. La despoblació de la zona deguda a la Pesta Negra segurament va ser el detonant per a que perdés definitivament les tasques parroquials i passés a ser una sufragània de Santa Maria.

El temple ha patit nombroses reformes al llarg dels segles. Inicialment estava format per una nau rectangular, rematada a l'est per un absis semicircular. En el segle XVI es va derruir l'absis i es van construir capelles laterals. Un segle  més tard es va aixecar una nova façana en el mur de ponent.

En 1867 un llamp va destruir el campanar romànic. Es va construir un de nou, que en 1936 va tornar a ser destruït, quan es van agafar les seves campanes per fer-ne projectils. En època moderna es va tornar a reconstruir.

Del temple original, només es conserven alguns fragments dels seus murs laterals.