Província de Lleida


Sant Esteve d'Araós
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

42º 32,115'N ; 1º 15,671'E     




La primera notícia perfectament documentada de la parròquia d'Araós data de l'any 1314, quan va rebre la visita dels delegats de l'arquebisbe de Tarragona. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí.


Malgrat els seus orígens romànics, el temple, format per una sola nau, ha patit nombroses modificacions  que n'han alterat profundament la seva fisonomia. El seu aparell és molt homogeni, fet a base de reble de pedra llosenca, el que dificulta la identificació de les parts romàniques i les que han estat afegides al llarg dels segles. El que no ens presenta cap dubte és l'absis semicircular amb que estada capçada la nau a llevant, edificat en el segle XII. Té dos finestres, una de mig punt en el costat sud i una rectangular en la part central del tambor absidal.


La façana sud ha patit moltes reformes doncs s'hi va adossar una capella i la sagristia.


Es creu que la porta original es trobava en aquest mur, protegida per un porxo de fusta, però la construcció de la capella i d'un cor elevat als peus de la nau van provocar que fos cegada. Encara podem veure les seves traces en el sector més proper a la capella lateral.


En cegar la porta romànica, es va crear una de nova en el mur oest, refet totalment en època moderna i coronat per un campanar de cadireta de dos ulls, contemporani a la resta d'aquest mur.


El campanar original el podem entreveure en el mur est, per sobre de l'absis. El color de les lloses ens permet veure el perfil de l'antic campanar d'espadanya d'un sol ull, que en sobrealçar la nau va passar a formar part del mur.