Província de Tarragona


Sant Cristòfol de Cunit
(Cunit, Baix Penedès)

41º 11,872'N ; 1º 38,046'E    




El lloc de Cunit apareix citat per primera vegada l'any 991, tot i que l'església no està documentada fins l'any 1279. Un segle més tard, en 1363, va perdre la condició de parròquia, passant a dependre de Santa Maria de Cubelles. Aquesta situació va perdurar fins l'any 1805, quan va recuperar la condició de parroquial.


El temple actual només conserva l'antiga capçalera de l'època romànica. En 1593 l'església es va ampliar. Aquesta reforma no va ser suficient i a finals del segle XVIII es va aixecar un nou temple.


La part conservada de l'edifici romànic correspon a la seva capçalera trevolada. Malauradament l'absis nord ha quedat ocult en trobar-se integrat dins la casa rectorial.


Tant l'absis central com el sud tenen tres finestres de mig punt i doble esqueixada per il·luminar el seu interior. També presenten decoració típicament llombarda a base de lesenes.


Malauradament no s'ha conservat la resta de la decoració de l'absis, ja que en reformar el temple, també es van sobrealçar els absis.


Si que es conserven, encastats en el fris que recorre la part superior dels absis romànics, uns relleus esculpits. La majoria presenten un estat de conservació molt deficient i en alguns casos s'han perdut els motius escultòrics. Bàsicament es van representar motius geomètrics i entrellaçats. Els experts no es posen d'acord a l'hora de datar aquests elements.

Carreu esculpit  Carreu esculpit

Carreu esculpit