Situada dins del terme del castell de Castellbell, era una església de tipus rural, sense arribar mai a tenir la condició de parròquia. La primera vegada que apareix citat aquest temple en un document, va ser l'any 1294, si bé la presència d'un absis llombard ens fa pensar que va ser construït en el segle XI.

En 1693 es va allargar la nau, es va construir una falsa volta de llunetes barroca i una nova façana, coronada per una espadanya. Posteriorment es va construir una sagristia que va deixar ocult parcialment l'absis.

En 1979 es van realitzar les primeres obres de restauració, que van consistir en eliminar les capes de guix que cobrien els murs laterals. Dos anys més tard es va eliminar la volta barroca, deixant a la vista l'original coberta romànica  i es va demolir la sagristia.

D'aquesta manera va quedar totalment a la vista l'absis romànic, decorat amb un fris d'arcs cecs, agrupats de dos en dos i separats per lesenes. En la seva part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

La seva particularitat recau en que no està orientat a l'est, si no que ho està cap al nord i que està inclinat respecte a l'eix de la nau.

També sobten els tres arcs de diafragma sobre els que es recolza la coberta de fusta. Estan fets d'una manera molt grollera, sense que hi hagi cap paral·lelisme entre ells i estan distribuïts de forma anàrquica. Això denota molt poca perícia o una mancança de coneixements per part dels mestres que els van construir.

Posteriorment, en els murs laterals es van construir dos arcs de mig punt, buidant el seu interior a mode d'arcosoli. En un d'ells s'hi va obrir una porta, actualment cegada.

En el segle XVII es va allargar la nau i es va obrir una porta en la nova façana barroca, coronada amb una espadanya de dos ulls.