La primera vegada que trobem una referència escrita del temple data de l'any 1037, quan apareix com a límit en la venda d'unes terres. Pertanyia al terme del castell de Burriac i a la parròquia de Sant Genís de Vilassar.

Durant els segles XIV i XV el temple va rebre nombroses donacions. En canvi, en una visita pastoral realitzada en 1508 es constata que l'edifici estava molt deteriorat i amenaçant runa. Tres anys més tard ja s'havia reparat i en 1522 es va construir un retaule, que es va haver de restaurar en 1606.

En 1778 es va crear la parròquia de la Santa Creu de Cabrils i l'església de Sant Cristòfol va ser adscrita a aquest nou temple.

En 1953 es va restaurar el temple, eliminant tots els elements afegits durant l'època barroca, retornant-li l'aspecte que tenia en el segle X.

Està formada per una sola nau rectangular, acabada a l'est per un absis de planta quadrada.

Els dos espais estaven units per un arc de ferradura, que va ser molt malmès al llarg dels segles, perdent part del seu perfil ultrapassat.

La volta de la nau encara conserva les marques de l'encanyissat de la cintra.

En la paret de llevant de l'absis s'obre una finestra amb l'arc ultrapassat, que havia estat tapiada i que es va tornar a obrir en la darrera restauració.

En el mur sud trobem una finestra similar, tot i que ha perdut l'arc.

L'actual porta d'entrada es troba en el mur oest i es va construir en el segle XIII. 

Sobre ella s'obre una finestra geminada, els arcs de la qual es recolzen en una columna d'origen romà.

Corona el mur una creu esculpida de granit, que es va trobar en aquest indret durant les obres de restauració i de tradició visigòtica.

Entre la nau i el presbiteri, s'alça un petit campanar format per dos pilars on es recolza un teuladet a dos aigües.

La porta primitiva d'ingrés estava situada en el mur sud. Va aparèixer durant la restauració, ja que havia quedat oculta per arrebossats posteriors.

Del temple surt un passadís que comunica amb la masia de Can Vives i el que sembla que era una torre de guaita.

El temple és de propietat privada, si bé els seus propietaris el mostren amb orgull a tots els visitants que ho demanen. Des d'aquí el nostre agraïment per permetre'ns fotografiar-ne tant l'exterior com l'interior.