Els orígens d'aquesta capella, situada just al darrera de l'església parroquial de Santa Maria, són pre-romànics. Malgrat això, no trobem cap referència històrica fins al segle XV, quan apareix amb el nom de la Pabordia.

Aquesta capella era utilitzada per la confraria de Santa Maria, documentada des del segle XII. En 1409 va passar a dependre del convent de Montalegre i en conseqüència l'abadessa era la patrona de la confraria. L'any 1462, un dels preveres de la confraria, va donar els seus bens per tal que es reparés i reformés el temple. D'aquesta època és la volta de punt d'ametlla de la nau.

Les seves formes constructives, ens fan pensar que es va edificar en el segle X, tot i que d'aquesta època només es conserven la part inferior dels murs. L'edifici té una sola nau, acabada per l'est amb un absis quadrat, més petit que la nau i lleugerament desviat cap al sud.

En la part central s'obre una finestra de mig punt feta amb un arc monolític.

La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per un arc de mig punt fet amb petites dovelles. Al seu damunt es troba un gran ull de bou, en forma ovalada, realitzat durant una reforma feta en 1701, quan es va afegir l'advocació a Sant Corneli.