Com el veí temple de Santa Maria va ser consagrat l'any 1123, segons es podia llegir en una inscripció que hi havia pintada en una columna i que actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Aquest temple es va edificar sobre un d'anterior del segle XI, del que encara es conserven alguns fragments, com el mur sud i la part baixa de l'absis principal.  

El temple té planta basilical de tres naus acabades en tres absis semicirculars. Aquests estan precedits de dobles arcs presbiterials, excepte en l'absidiola sud, en que només n'hi ha un. 

Els absis estan decorats externament amb lesenes cilíndriques, un fris de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Cada arquet té esculpits en el seu interior altres arcs en gradació. Les lesenes no arriben fins a terra, si no que s'acaben en el punt on es pot veure una distribució dels carreus molt diferent. Aquest tram més inferior dels absis correspon a l'antiga edificació. En l'absis central s'obren tres senzilles finestres en aquest espai, que no tenen continuïtat a l'interior. Passa el mateix amb els dos ulls de bou, que es van tapar en el moment de cobrir l'absis amb pintures murals. 

Les tres naus estan separades per robustes columnes que sustenten arcs formers de mig punt. Aquests arcs serveixen de suport a l'embigat de fusta amb que està cobert el temple. Les columnes tenen la particularitat d'estar decorades, en la seva part superior, amb dos frisos de dents de serra. 

Les pintures que trobem en l'absis principal són una reproducció de les que es troben exposades en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El seu pantocràtor s'ha convertit en una de les icones més importants del romànic català.

A la volta de quart d'esfera de l'absis hi ha representat al Crist en majestat en acció de beneir amb un llibre obert on es pot llegir "Jo soc la llum del món" (Ego sum lux mundi). La imatge està dins la mandorla on també trobem les lletres a i w.

Al seu voltant trobem les figures del Tetramorf. En el registre inferior trobem el lleó de Sant Marc i el brau de Sant Lluc, acompanyats cadascun d'un àngel. Al seu damunt, i adaptant-se a la conca absidal trobem dos àngels més. Un d'ells sosté un llibre, que representa a Sant Mateu i l'altre agafa a l'àliga de Sant Joan. Completen el conjunt dos arcàngels.

En el pis inferior trobem a alguns apòstols com Sant Tomàs, Sant Bartomeu, Sant Joan o Sant Jaume i també la Verge Maria dins d'uns arcs de mig punt. La Mare de Déu sosté una llàntia amb la mà esquerra, símbol de la "Llum Eterna" a que fa referència el llibre que sosté el Crist.

En els espais entre els absis trobem les figures de dos apòstols més, que no van ser arrencades i encara es conserven en el temple, tot i que en molt mal estat.

La zona presbiterial de la nau principal es completa amb dos arcs triomfals. El més interior conserva alguns fragments de pintures in situ, tot i que en un estat molt deficient. En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la imatge situada en la part central, on es representa la mà de Déu en actitud de beneir. En la part central del segon arc triomfal hi havia un Agnus Dei, representat amb set ulls, símbol de coneixement i poder. 

A la part esquerre de l'intradós de l'arc es representen dues escenes. La superior està molt deteriorada i està formada per dos personatges, dels que només veiem la part inferior del cos. En l'altra escena es pot veure al pobre Llàtzer davant la porta del ric Epuló, mentre un gos li llepa les nafres.

En el museu també es conserva un fragment amb la representació d'un home assegut en actitud de meditar. No es coneix quina era la seva ubicació original en el temple. Alguns estudiosos han volgut veure en aquest personatge al ric Epuló penedint-se en l'Infern, mentre que altres fonts apunten a que es podria tractar de Jacob, el pare de les dotze tribus d'Israel. 

De l'absis nord també ens han arribat alguns fragments de pintura mural, la majoria dels quals es conserven en el Museu Naciona d'Art de Catalunya. 

En aquest cas pertanyen al Mestre del Judici Final, conegut així per ser l'autor de les pintures que decoraven el mur de ponent de Santa Maria de Taüll. La seva traça i la qualitat dels materials són molt inferiors a les del Mestre de Taüll. En els fragments conservats s'observa una cort angelical, tema molt recorrent en el romànic. 

En el temple es conserven petits fragments i amb un estat de conservació bastant deficient.  

Els fragments millor conservats es troben sobre l'arc, on podem veure a un quadúpede, segurament un lleó o un gos, i diverses sanefes decoratives.  En la part inferior de l'absis es conserven motius decoratius a base de franges vermelles o blaves.

En l'església, penjat en el mur nord, podem trobar un fragment de pintura mural procedent de l'església de Santa Maria. Representa l'escena del baptisme de Jesús.

La torre campanar és l'altre element més característic del temple. Té una alçada total de sis  pisos més un sòcol. 

En el primer pis podem veure una única finestra en els murs, mentre que en la resta de plantes són finestres geminades. En la tercera planta són triforades, mentre que a la resta són biforades. Com la resta de les torres de la zona està decorada amb un fris de dents de serra i un d'arcs cecs per separar les plantes i lesenes laterals. 

Com en els casos de les esglésies de Santa Maria de Taüill  o la de Santa Coloma d'Andorra, la torre de campanar  estava arrebossada i pintada. 

La porta d'accés es troba en el mur oest. Es tracta d'una senzilla porta de mig punt, que es suposa estava protegida per un porxo. En el mur sud també podem trobar dues petites portes corresponents a l'edificació primitiva. 

A l'interior del temple es conserven diferents elements de mobiliari com la còpia del banc del presbiteri d'època romànica (l'original es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya), les talles romàniques del Salvador, del Crist a la creu i de la Mare de Déu, així com un frontal d'altar romànic repintat al segle XVI i un Crismó. 

A la Vall de Boí podem trobar altres edificacions romàniques interessants com Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i Santa Maria de Cóll.