Província de Lleida


Sant Andreu de Baltarga
(Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

42º 21,818'N ; 1º 48,486'E    




La primera notícia del temple la trobem en l'any 981, quan va ser consagrat pel bisbe d'Urgell Ingobert. De totes maneres, es creu que el temple va ser construït gairebé un segle abans pel bisbe Esclua. 


A finals del segle XII va fou saquejada, com molts altres temples de la Cerdanya, per les tropes del vescomte de Castellbó i per les del comte de Foix.

L'església del segle XI, va ser profundament reformada, tal i com es pot veure en una inscripció que hi ha en una de les capelles laterals.


Té una sola nau, coberta amb una volta de canó, reforçada per dos arcs torals, que la divideixen en tres espais desiguals. La nau s'eixampla lleugerament cap a ponent. La capçalera estava formada per un absis semicircular, decorat amb un fris d'arcuacions cegues.

En el segle XVIII el temple es va modificar considerablement. Es va suprimir part de l'absis per construir una sagristia i també es van afegir dues capelles laterals en el mur sud. Es creu que aquesta reforma va venir provocada per un  corriment de terres, que va propiciar l'ensorrament de part de la nau i de la capçalera.


Durant aquesta reforma es va construir la torre campanar, situada en l'angle nord-oest.

La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per un arc peraltat, decorat exteriorment amb un estret arc de pedres primes i un altre de dents de serra.


Pel que fa a l'interior del temple, sabem que la capçalera estava coberta amb pintures murals, datades a la segona meitat del segle XII. La gran majoria es van perdre durant les reformes del segle XVIII. Algunes però, es conserven en el Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. En aquest museu hi ha dos fragments: un correspon a part de la volta absidal i l'altre a la volta del presbiteri. En el segon fragment es representa l'escena del Sant Sopar, el Sol i la Lluna dins d'un cercle. En el primer, en canvi, trobem un Agnus Dei junt a la mandorla. Dins d'aquesta hi havia una imatge de la Verge, de la qual només en queda el cap, una part del cos i la mà esquerra amb la que sosté un calze. Sota d'aquest registre trobem a Caím i Abel amb la mà de Déu, entre d'altres imatges.

També es conserva fora del temple un frontal d'altar de finals del segle XII o principis del XIII. En aquest cas es troba en el Museu d'Art de Catalunya.


En la part central es representa al Crist en Majestat, envoltat per la mandorla mística. Està envoltat pels quatre símbols dels evangelistes. Completen el conjunt quatre espais en els que trobem a diferents personatges asseguts de dos en dos. En l'angle superior esquerre veiem a Maria i a Sant Joan. A la dreta es van representar a Sant Jaume i sant Andreu en el registre superior i als apòstols Felip i Tomàs en l'inferior. En l'angle inferior dret veiem el martiri de Sant Andreu, que està clavat en un creu en presència d'Egees i d'un soldat.