En 1002 apareix documentat per primera vegada el lloc de Samalús en una relació de bens propietat del monestir de Sant Cugat del Vallés. L'església de Sant Andreu era una de les parròquies del castell de Montbui. En 1060 el bisbe de Barcelona, Gislabert, la va infeudar a Guisla de Besora.

En els segles XVI i XVII es va reformar profundament el temple, construint capelles laterals i sobrealçant la nau.

El temple es va construir amb una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis de tradició llombarda.

Està decorat amb un fris d'arcs cecs i lesenes. Inicialment estava il·luminat amb tres finestres de doble esqueixada i d'arc de mig punt. La del costat sud va ser cegada en construir la sagristia.

La torre de campanar està adossada al mur sud, prop del presbiteri. També va ser edificada segons els cànons llombards. En 1629 es va sobrealçar, construint el darrer pis.

D'època romànica es conserva el pis inferior i part del segon. Encara es poden veure les lesenes cantoneres i els arcs cecs que la decoraven, així com tres finestres de mig punt.

En 1980 es va reformar la façana oest, dotant-la de l'aspecte actual.