El primer recinte fortificat de l'època comtal corresponia amb la muralla romana. En el segle IV a.C. l'anell de muralles havia estat reforçat doblant la seva amplada i afegint-hi les torres.

Entre els segles XI i XII el creixement de la ciutat va provocar la construcció d'unes noves muralles l'any 1260. La muralla romana va quedar integrada en el teixit urbà i moltes construccions van aprofitar els seus murs.

En els diferents trams de muralla conservats es poden veure les modificacions que es van realitzar durant els segles XI i XIII. En aquesta època es va augmentar la seva alçada i es van obrir nombroses finestres.

En la torre de la Pia Almoina observem una de les nombroses finestres biforades romàniques que es van construir.

En la plaça de Ramon Berenguer el Gran les torres es van enllaçar amb grans arcades de mig punt, que van servir de base per a la construcció de dependències del Palau Reial Major.

Posteriorment sobre aquests arcs  es va construir la capella de Santa Àgata.  

La proliferació de palaus de la noblesa adossats a la muralla va fer que es construïssin arcades de grans dimensions i s'obrissin noves finestres. La gran majoria d'aquestes eren biforades i amb els capitells de tipus vegetal.