La vila de Montblanc ha estat al llarg dels segles un lloc estratègic, per la seva ubicació i per tractar-se d'un important centre de comunicacions. Els orígens de Montblanc els trobem l'any 1150, quan Pere Berenguer de Vilafranca va començar a repoblar la zona, per ordre de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Un dels nuclis que es van repoblar va ser el de Duesaigües, situat en la confluència dels rius Anguera i Francolí.  Cinc anys més tard el comte decidí canviar el nom a la població, que passà a dir-se, Vila-salva i va nomenar batlle a Pere Berenguer. Anys més tard, en 1163, el rei Alfons I va ordenar el trasllat de la població cap al tossal anomenat Montblanc, avui conegut com a pla de Santa Bàrbara, ja que l'indret on estava situada Vila-salva no era gaire segur. 

Per defensar aquest nou emplaçament es construeix un castell, fet que va propiciar un ràpid creixement de la població. En 1170, a més del castell també s'havia construït l'església de Santa Maria i el mercadal, que estava situat fora la muralla en el que avui és la Plaça Major.

Des dels inicis la vila de Montblanc va ser de domini reial i va ser governada pel castlà Pere Berenguer fins l'any 1177, moment en que el monarca va cedir-la a Guerau de Jorba. En aquesta època formaven Montblanc un reduït nombre d'illes de cases situades entre l'església de Santa Maria i el castell.

En el segle XIV la vila adquireix la seva màxima esplendor. És durant aquests anys quan es construeixen la majoria d'edificis nobles i les construccions més importants com la presó i els banys públics. També es reformen els temples de Santa Maria i de Sant Miquel.

Aquest important augment de població fa necessària la construcció d'un nou recinte defensiu, per ordre de Pere III, que és el que ha arribat fins als nostres dies.

El recinte emmurallat tenia una longitud d'uns 1500 metres i va englobar tots els barris que havien anat creant-se extramurs de l'anterior muralla. Van quedar fora els convents de Sant Francesc i de la Mercè i l'Hospital de Santa Magdalena. Tenia trenta-una torres, dues de les quals feien funció de portal. Inicialment hi havia dos portals més i en el segle XV es va construir un cinquè: el del Castlà.

Durant els segles XIV i XV fou seu de les corts en diverses ocasions. En 1387 el rei Joan I concedí el títol de duc de Montblanc al seu germà Martí, futur Martí l'Humà, passant a ser jurisdicció reial.

En 1348 s'inicia el declivi de la vila, amb la aparició de nombroses epidèmies. La crisi iniciada amb la davallada de població es va agreujar durant la guerra civil catalana contra Joan II, en que Montblanc patí nombrosos desperfectes a la muralla i en diverses cases.

Precisament després d'aquesta guerra es construeix el palau del Castlà al costat de l'església de Sant Miquel, ja que el castell havia quedat molt deteriorat. Les pedres del castell van ser utilitzades per a la construcció del nou temple gòtic de Santa Maria.

Novament en el segle XVIII va ser víctima d'un conflicte armat, en aquest cas la Guerra dels Segadors, que causà nombroses destrosses a la vila i les seves muralles. Sense temps per recuperar-se de les penúries de la postguerra, esclatà la Guerra de Successió, fet que torna a comportar greus destrosses a la vila. Malgrat que Felip V va ordenar la demolició de la majoria de recintes fortificats de Catalunya per evitar sublevacions, les muralles de Montblanc, tot i que molt malmeses es van salvar de la destrucció total.

Destaquen altres edificis a la vila com el Palau Reial, el casal dels Josa, el palau dels Alenyà, o la casa de la Vila, que conserva restes dels segles XIII i XIV.

A continuació podeu trobar un accés directe als edificis medievals més importants de la vila.