Província de Lleida


Sant Martin De Gausac
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)

42º 42,511'N ; 0º 47,446'E      




Temple edificat a finals del segle XIII o inicis del XIV ja en estil gòtic. La construcció de l'església es va anar prolongant fins al segle XV. Gràcies a les obres de restauració que es van fer durant l'estiu del 2001, es van poder descobrir elements que evidencien l'existència d'un temple romànic anterior. 


Exteriorment l'element més representatiu és la torre de campanar.


A la seva base s'obre un atri que permet l'accés al temple. El gran arc apuntat està resseguit per un guardapols que té dues bèsties esculpides en els seus extrems.


A la part més alta té esculpida una cara humana, sobre la que s'alça una mena de pinacle encastat al mur. Per sobre d'aquest tornem a trobar un rostre humà.


És el mateix motiu que trobem representat en la part final dels quatre nervis que reforcen la volta de creueria de l'atri.


La portalada està formada per cinc senzilles arquivoltes apuntades, que es recolzen en una imposta i uns petits capitells esculpits amb motius vegetals. Aquests es recolzen en fines columnes adossades.


Al damunt de la porta, en una petita fornícula, trobem una Imatge gòtica de sant Martí, patró del temple.


L'element més interessant de la portalada el trobem adossat en el mur dret de l'atri. Es tracta d'un Crsit Crucificat. Té la característica de tenir els peus un a sobre l'altre, clavats amb un únic clau, una imatge gens comú en el romànic. Això fa pensar que la seva datació es pugui situar a les darreries del segle XIII. La seva expressió és relaxada, amb els braços totalment horitzontals i amb un cap desproporcionat respecte la resta del cos.


Es creu que pertanyia al timpà d'una portalada romànica anterior, tal i com succeeix en l'església de Sant Pèir d'Escunhau. Molt a prop de Gausac, a Vielha, podem trobar una altra imatge de similars característiques en el mur de l'església de Sant Miquèu, tot i que molt deteriorada.

L'interior del temple està format per una única nau coberta amb volta de creueria, a la que se li van afegir capelles laterals en el costat nord. La capçalera és en forma d'absis poligonal.


Destaquen les dues piques que podem trobar a l'interior. La baptismal és de finals del segle XII o principis del XIII i està esculpida amb figures humanes i elements vegetals. Manté certes similituds amb la de Sant Pèir d'Escunhau o amb la de Sant Andreu de Casau.


El vas de la pica està decorat exteriorment amb motius vegetals i figuratius. Veiem dos arcs de mig punt, sostinguts per columnes sogejades. En el del costat esquerre veiem a una figura humana, que sosté una destral i un martell. Aquesta figura es repeteix també en  la pica baptismal d'Escunhau. Entre els dos arcs veiem una flor de lis. El mateix motiu que hi ha dins de l'altre arc. Sobre la flor hi ha un cap humà. La següent imatge correspon a un bisbe, que amb la mà esquerre beneeix, mentre que amb la dreta sosté el bàcul. A continuació trobem a un guerrer a cavall amb llança i escut.


La resta d'elements amb que està decorada la pica són de tipus vegetals. Veiem una tija ondulant i diverses flors.


Al costat de la porta podem trobar l'altra pica, en aquest cas es tracta d'una beneitera del segle XII empotrada en el mur. La seva forma és bastant tosca decorada amb motius vegetals.