|
Província de Tarragona
Santa Maria de Poblet
(Vimbodí, Conca de Barberà)
41º 22,917'N ; 1º 5,078'E
Claustre
La primera galeria en començar-se a construir va ser la que es troba
adossada al mur nord del temple. Està formada per arcs apuntats que es recolzen en pilars amb columnes adossades.
Dins aquests arcs apuntats s'obren dos arcs de mig punt, suportats per parelles de columnes. Els capitells estan decorats amb motius
vegetals i geomètrics. En el mur del temple podem veure un banc de pedra,
ara recobert amb fusta, destinat a la lectura. En construir-se la resta
d'ales del claustre va ser necessari sobrealçar-la per tal d'igualar les
seves alçades. És per aquest motiu que es troba també coberta amb volta de
creueria.
La resta d'ales es van construir durant el segle XIII, ja en un bell estil
gòtic.
Les seves finestres estan calades d'acord amb el cànon bernardí, reposen
en columnes octogonals amb els seus capitells esculpits amb motius florals.
També tenen aquest tipus de decoració les mènsules en que es recolzen els
nervis de la volta.
En les parets del claustre podem observar nombroses tombes de la noblesa
catalana.
A la galeria nord, davant el refetor podem trobar el templet. Va ser
edificat en el segle XII. La seva planta és hexagonal i està cobert amb una volta de creueria.
Al centre hi podem trobar el brollador, amb trenta-una fonts, per tal que els monjos poguessin rentar-se les mans abans d'entrar al refetor.
En l'actualitat està en procés de restauració
El refetor, o menjador, està cobert amb volta de canó lleugerament apuntada,
malgrat que es va construir en el segle XII. Les grans finestres que
il·luminen l'estança són de mig punt i doble esqueixada. Al centre trobem
una font destinada a rentar els plats un cop finalitzat l'àpat. Al fons a la
dreta, trobem la trona del lector, a la que s'accedeix per una escala que es
troba dins el mur, protegida per dos arcs de mig punt.
Al seu costat podem trobar l'antiga cuina, que conserva
bona part de l'estructura del segle XIII. De planta rectangular està coberta per una volta de creuria,
en el centre de la qual hi havia el forat per a la sortida de fums, ara
cegat. Encara es conserva el torn que servia per passar els plats al refetor.
En aquesta ala del claustre
podem trobar també el calefactor, sala coberta amb volta de canó i on podem trobar una gran llar de foc,
on es podien escalfar els monjos a l'hivern.
En l'angle nord-est trobem el locutori. Va ser construït ja entrat el segle
XIII. Es tracta d'una sala rectangular on els monjos es trobaven per poder
parlar, ja que a la resta del monestir estava prohibit. Està coberta amb una
volta de pedra apuntada.
Al nord del locutori trobem l'actual biblioteca. Està formada per dues sales, la primera de les quals era l'antic scriptorum
i la segona una sala pels monjos joves. Il·luminada per grans finestres de mig punt, està coberta per voltes de creueria, sostinguda al centre per columnes
cilíndriques, que divideixen l'estança en cinc trams. La segona estança va
patir un incendi abans de la desamortització de 1835. Fruit d'aquest
incident les columnes es van esberlar i es van reforçar per anelles de
ferro, per evitar que cedissin, fins que van ser substituïdes en una
campanya de restauracions.
La sala capitular està situada en l'ala est del claustre.
Segueix els patrons habituals en aquest tipus de recintes. La porta que dóna
al claustre està formada per una arcada de mig punt amb arquivoltes,
flanquejada per dues finestres geminades, també formades per arcs de mig
punt en gradació.
Els seus capitells estan decorats amb motius vegetals.
Segueixen aquesta mateixa disposició les finestres que podem trobar al
fons de la sala.
La coberta és de voltes de creueria que es recolzen en quatre columnes
situades al centre de l'estança.
Els capitells estan decorats amb motius
entrellaçats i vegetals.
Sobre aquestes sales, trobem el gran dormitori dels monjos. Es tracta d'una sala de grans dimensions,
vuitanta set metres de llarg, coberta amb un embigat de fusta
que es recolza en dinou arcs de diafragma.
Aquests es recolzen en mènsules
esculpides amb motius florals i geomètrics d'inspiració aràbiga, com si es
tractés de cistells. En l'actualitat s'han eliminat les cel·les on dormien
els monjos i està en obres per instal·lar-hi la biblioteca.
El costat oest del claustre va ser molt modificat durant els segles XIV i XV, degut a la construcció del palau reial.
En els seus murs podem veure nombroses marques de picapedrer.
En la planta baixa destaca una sala,
dividida per una fila de columnes prismàtiques en dues naus, coberta amb voltes de creueria. Durant el segle XIII era utilitzada com a
refectori dels conversos, però en el segle XIV fou convertida en celler, del
que encara es pot veure les conduccions de pedra, que portaven el most a les
tines. Va ser necessari excavar el seu subsòl per tal de poder encabir
les grans botes de vi, quedant al descobert els fonaments de les columnes.
Durant les restauracions, s'ha retornat a la sala la seva alçada original. A la imatge en blanc i negre podem veure la sala
abans d'iniciar la restauració.
En aquest sector també hi podem trobar la porta que dóna accés al claustre des de l'exterior. Formada per arcs de
mig punt en gradació, amb arquivoltes sustentades en columnes, amb els
capitells ricament esculpits.
|