La primera galeria en començar-se a construir va ser la que es troba adossada al mur nord del temple. Està formada per arcs apuntats que es recolzen en pilars amb columnes adossades. Dins aquests arcs apuntats s'obren dos arcs de mig punt, suportats per parelles de columnes. Els capitells estan decorats amb motius vegetals i geomètrics. En el mur del temple podem veure un banc de pedra, ara recobert amb fusta, destinat a la lectura. En construir-se la resta d'ales del claustre va ser necessari sobrealçar-la per tal d'igualar les seves alçades. És per aquest motiu que es troba també coberta amb volta de creueria.

La resta d'ales es van construir durant el segle XIII, ja en un bell estil gòtic.

Les seves finestres estan calades d'acord amb el cànon bernardí, reposen en columnes octogonals amb els seus capitells esculpits amb motius florals.

També tenen aquest tipus de decoració les mènsules en que es recolzen els nervis de la volta.

En les parets del claustre podem observar nombroses tombes de la noblesa catalana.

A la galeria nord, davant el refetor podem trobar el templet. Va ser edificat en el segle XII. La seva planta és hexagonal i està cobert amb una volta de creueria. Al centre hi podem trobar el brollador, amb trenta-una fonts, per tal que els monjos poguessin rentar-se les mans abans d'entrar al refetor. En l'actualitat està en procés de restauració

El refetor, o menjador, està cobert amb volta de canó lleugerament apuntada, malgrat que es va construir en el segle XII. Les grans finestres que il·luminen l'estança són de mig punt i doble esqueixada. Al centre trobem una font destinada a rentar els plats un cop finalitzat l'àpat. Al fons a la dreta, trobem la trona del lector, a la que s'accedeix per una escala que es troba dins el mur, protegida per dos arcs de mig punt.

Al seu costat podem trobar l'antiga cuina, que conserva bona part de l'estructura del segle XIII. De planta rectangular està coberta per una volta de creuria, en el centre de la qual hi havia el forat per a la sortida de fums, ara cegat. Encara es conserva el torn que servia per passar els plats al refetor.

En aquesta ala del claustre podem trobar també el calefactor, sala coberta amb volta de canó i on podem trobar una gran llar de foc, on es podien escalfar els monjos a l'hivern.

En l'angle nord-est trobem el locutori. Va ser construït ja entrat el segle XIII. Es tracta d'una sala rectangular on els monjos es trobaven per poder parlar, ja que a la resta del monestir estava prohibit. Està coberta amb una volta de pedra apuntada.

Al nord del locutori trobem l'actual biblioteca. Està formada per dues sales, la primera de les quals era l'antic scriptorum i la segona una sala pels monjos joves. Il·luminada per grans finestres de mig punt, està coberta per voltes de creueria, sostinguda al centre per columnes cilíndriques, que divideixen l'estança en cinc trams. La segona estança va patir un incendi abans de la desamortització de 1835. Fruit d'aquest incident les columnes es van esberlar i es van reforçar per anelles de ferro, per evitar que cedissin, fins que van ser substituïdes en una campanya de restauracions. 

La sala capitular està situada en l'ala est del claustre.

Segueix els patrons habituals en aquest tipus de recintes. La porta que dóna al claustre està formada per una arcada de mig punt amb arquivoltes, flanquejada per dues finestres geminades, també formades per arcs de mig punt en gradació.

Els seus capitells estan decorats amb motius vegetals.

Segueixen aquesta mateixa disposició les finestres que podem trobar al fons de la sala.

La coberta és de voltes de creueria que es recolzen en quatre columnes situades al centre de l'estança.

Els capitells estan decorats amb motius entrellaçats i vegetals.

Sobre aquestes sales, trobem el gran dormitori dels monjos. Es tracta d'una sala de grans dimensions, vuitanta set metres de llarg, coberta amb un embigat de fusta que es recolza en dinou arcs de diafragma. 

Aquests es recolzen en mènsules esculpides amb motius florals i geomètrics d'inspiració aràbiga, com si es tractés de cistells. En l'actualitat s'han eliminat les cel·les on dormien els monjos i està en obres per instal·lar-hi la biblioteca.

El costat oest del claustre va ser molt modificat durant els segles XIV i XV, degut a la construcció del palau reial. 

En els seus murs podem veure nombroses marques de picapedrer.

En la planta baixa destaca una sala, dividida per una fila de columnes prismàtiques en dues naus, coberta amb voltes de creueria. Durant el segle XIII era utilitzada com a refectori dels conversos, però en el segle XIV fou convertida en celler, del que encara es pot veure les conduccions de pedra, que portaven el most a les tines.  Va ser necessari excavar el seu subsòl per tal de poder encabir les grans botes de vi, quedant al descobert els fonaments de les columnes. Durant les restauracions, s'ha retornat a la sala la seva alçada original. A la imatge en blanc i negre podem veure la sala abans d'iniciar la restauració.

En aquest sector també hi podem trobar la porta que dóna accés al claustre des de l'exterior. Formada per arcs de mig punt en gradació, amb arquivoltes sustentades en columnes, amb els capitells ricament esculpits.