Província de Barcelona


Castell del Brull
(El Brull, Osona)

41º 49,025'N ; 2º 18,195'E     




El castell apareix documentat per primera vegada a finals del segle X, quan formava part del terme de Seva. Era una possessió dels vescomtes d'Osona i Cardona i domini del comtat de Barcelona. Durant la segona meitat del segle XII, el vescomte va empenyorar el castell a Guillem Ramon de Montcada. Sembla ser que el vescomte no va tornar els diners i Guillem Ramon de Montcada va decidir apoderar-se del castell. El conflicte va ser tant important, que va haver d'intervenir el rei. Al poc temps de la sentència del monarca, Guillem Ramon de Montcada va tornar a fer-se amb el control del castell.


En 1265, el vescomte Ramon de Cardona va vendre la baronia del Brull al bisbe de Vic, passant des d'aleshores a dependre de la seu osonenca.


Poc podem contemplar d'aquesta fortalesa avui en dia, malgrat tenir una gran importància en el seu moment. Tenia planta pentagonal, apuntada cap al sud.


Els angles estaven reforçats per torres circulars. Només s'ha conservat el sector nord-est, on encara s'alça una torre de prop d'un metre d'amplada. Aquesta va quedar oculta per una altra torre que es va construir al seu damunt, quan es va reforçar la fortificació.

Torre del castell     Fragment del castell

Les dues etapes constructives es van produir entre els segles XII i XIII.


Tot el recinte s'organitzava al voltant d'una torre circular, avui desapareguda.