Les primeres notícies que tenim d'aquesta fortificació daten del segle X. El conjunt el formen tres recintes fortificats, dels que només queden dos i una església. El segon recinte té planta triangular. Es conserva part de la torre nord, que adossada té una gran sala que ha perdut la seva coberta. La torre sud està pràcticament derruïda. El recinte sobirà s'organitza al voltant d'un patí trapezoïdal. Destaca l'edifici senyorial amb dues plantes. En el pis inferior trobem una gran sala, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i que té vuit finestres d'una esqueixada, que exteriorment tenen aspecte d'espitllera. En l'extrem sud de la sala trobem un arc de mig punt que ens comunica amb una estança rectangular i coberta amb una volta de canó reconstruïda.

El pis superior l'ocupa una gran sala amb finestres geminades i un segon nivell de finestres de mig punt. El sostre, que era  d'embigat de fusta es va enfonsar i el que podem veure actualment respon a una restauració feta en els darrers anys.

De la resta d'estances en queda ben poca cosa: només alguns murs, portes i finestres.

El temple era de planta basilical amb tres naus, les laterals més curtes, acabades   en tres absis semicirculars. Només resten en peu alguns murs, com el que separava la nau central i la sud, del que es conserven dos arcs formers, part de l'absis central, així com la part baixa del campanar. Està adossat al mur sud i és de construcció posterior. La seva decoració es a base de motius llombards com lessenes i arcs cecs.