Província de Lleida


Castell de les Pallargues
(Els Plans de Sió, Segarra)

41º 34,004'N ; 1º 09,430'E     




Les primeres notícies del castellum Espalargi datan de l'any 1040 quan era una possessió de la canònica de Santa Maria de la Seu. Com moltes fortaleses de la zona, va anar canviant de mans entre les famílies nobles. Em 1315 era propietat de Berenguer de Rajadell. Un any més tard n'era el senyor Joan de Concabella. En 1590 apareix com una propietat dels marquesos d'Anglesola. Posteriorment va passar a mans dels Rocabertí. En extingir-se aquest llinatge va passar per diverses famílies italianes com els Pinelli,  els Pignatell o els prínceps de Belmonte. Amb l'abolició dels senyorius en el segle XIX es va vendre el castell i va ser adquirit per la família Rovira, que el va restaurar.


Inicialment es trobava aïllat en el cim d'un petit turó, al costat del riu Sió. Però a mesura que la frontera es va anar allunyant i va perdre el seu valor estratègic, es van construir cases al seu voltant. En 1636, hi havia 23 cases i una muralla que les envoltava.


La construcció actual correspon bàsicament a les ampliacions i reformes fetes en el segle XVI. Encara es conserven alguns elements de les construccions anteriors. Dins el recinte del castell trobem una construcció circular, que podria correspondre amb la torre rodona del segle XI.

El cos central correspon a un edifici rectangular edificat entre els segle XIII i XIV. En aquest espai trobem la porta d'entrada, formada per un gran arc de mig punt adovellat i al seu damunt la gran arcada gòtica de tretze metres. La balconada va ser afegida posteriorment, en el segle XVIII.


A banda i banda d'aquest edifici central es van construir noves estructures en el segle XVI. És en aquest moment quan es configura en bona part l'aparença actual del castell, tot i que va patir nombrosos desperfectes durant la Guerra Civil, quan va ser ocupat militarment i va partir dos bombardejos.

Vista General    Vista General

En la planta baixa, només creuar la porta accedim a una estança amb un gran arc de pedra, que serveix de reforç a unes senzilles voltes d'aresta. En aquesta mateixa planta hi trobem les estances destinades als servents i al cos de guàrdia, avui convertides en un museu d'eines tradicionals.

Una escala de cargol ens porta als calabossos, al pou de gel i al celler.

En el primer pis, trobem la gran sala noble. Destaquen els treballs escultòrics de les portes, on es pot veure un escut de la família Rocabertí. Les diferents portes comuniquen amb la capella, el dormitori i una terrassa amb belles vistes de la Segarra.