Província de Tarragona


Castell de la Santa Creu
(Calafell, Baix Penedès)

41º 12,099'N ; 1º 34,104'E    




Les primeres notícies escrites del lloc de Calafell que han arribat fins els nostres dies daten de l'any 999, quan trobem un document de compravenda de terres entre els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda i Gombau de Besora. En canvi, no trobem cap documentació del castell fins l'any 1037, quan apareix en una concòrdia entre el monestir de Sant Cugat del Vallès i Bernat Odger, senyor de Castellet. Set anys més tard tornem a trobar un document amb els mateixos protagonistes, pel qual el monestir donava en feu a Bernat Odger la terra existent entre Calafell i el mar. En l'any 1076, Rotllan Bernat, que era fill de Bernat Odger, va vendre la meitat del castell i del terme de Castellet, que incloïa Calafell, al comte de Barcelona Ramon Berenguer I.


A principis del segle XIII trobem documents signats per Bernat de Calafell, el que ens parla d'una nissaga vinculada a aquesta fortificació.


Durant el segle XIV, el castell va passar per diverses mans. Sabem que en 1358 era possessió de Bertran de Castellbisbal, que també era senyor de Cubelles, però en 1376 va passar a mans de l'infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós. Aquest el va vendre cinc anys més tard a Guerau de Palou per 500 florins d'or. Aquesta família no va tenir una relació gaire cordial amb la població de Calafell, que es va revoltar. En 1486 es va signar la concòrdia de Vilafranca, que va acontentar al poble i es van acabar el conflicte. L'alta jurisdicció va passar a la Corona.


En 1642, durant la guerra de Separació, part de les muralles i del castell foren enderrocades per ordre del marquès de Los Vélez.

Restes del castell    Interior del castell

Des de la dècada dels vuitanta del segle passat s'estan portant a terme diverses campanyes arqueològiques i de restauració, amb l'objectiu de dignificar aquest espai i potenciar-lo turísticament.


El castell s'alçava en la part sud de l'allargassat turó. Les restes més visibles és una cambra poligonal amb murs de gairebé un metre i mig d'amplada i on s'obren nombroses sageteres.

Restes del castell   Restes del castell

Posteriorment les sageteres van ser substituïdes per troneres per a les armes de foc.


Els murs estan fets a base de pedres col·locades en fileres, més o menys regulars i unides amb morter de calç.

Muralla     Muralla

En alguns dels seus murs podem veure fragments construïts en opus spicatum.


En aquest sector es va trobar una sitja i també un pou, que està comunicat amb una cisterna, coberta amb volta de canó.


En l'extrem septentrional del turó, s'alça la capella del castell, dedicada a la Santa Creu. La capella està integrada en el sistema defensiu de la fortalesa, per aquest motiu es va sobrealçar el seu absis.

Capella de la Santa Creu   Capella de la Santa Creu

Entre tots dos edificis trobem un ampli recinte, fortificat a finals de l'edat mitjana, en que hi havia diverses construccions de fusta, de les que no s'ha conservat res, tret dels forats on anaven fixades aquestes estructures.

Restes del castell   Restes del castell

Restes del castell   Restes del castell