Província de Barcelona


Castell de la Roqueta
(Sant Martí de Tous, Anoia)

41º 31,758'N ; 1º 29,095'E     




Les primeres notícies del castell de la Roqueta daten de l'any 960, quan es confirma la propietat d'aquesta fortalesa a mans d'Isarn, fill de Sal·la, després de la donació feta pel comte Borrell II. En l'any 1018 era propietat d'Hug de Cervelló. Aquest va tenir alguns litigis amb el bisbe de Vic a causa d'unes terres situades en el límit amb el terme de Tous. Aquests litigis van acabar-se amb una sentència de la comtessa Ermessenda i del seu fill Berenguer Ramon I a favor de la mitra vigatana.


En el 1226 Guillem de Cervelló va fer diverses donacions al monestir de Santes Creus, entre les que hi havia un mas situat dins del terme del castell. També va llegar les seves possessions al seu fill, Guerau. Aquest va marxar a la conquesta de Mallorca, on va morir l'any 1229. En el seu testament va deixar aquest castell a Santes Creus.

Del castell ja pràcticament no en queda res. Tan sols una paret orientada a migdia. Té una alçada pràcticament de tres metres i una longitud de més de vuit metres.


Aquest mur va ser reforçat interiorment amb arcs de mig punt adovellats. Formava part d'una sala noble del castell, segurament de planta quadrada.


Cap al nord es conserven petits fragments de mur, segurament part d'una torre i les restes del que alguns han identificat com la capella de Sant Miquel.

A finals del segle XII es va construir el temple de Santa Maria, lleugerament apartat del castell i que desenvolupava les tasques de parròquia.