Província de Barcelona


Castell de Rubí
(Rubí, Vallès Occidental)

N41 29.454 E2 00.641 / 41º 29,669'N ; 2º 1,592'E     




El lloc de Rubí ja apareix citat en l'any 986, en un precepte del rei Lotari, on confirma els bens que tenia el monestir de Sant Cugat del Vallès, entre els que es trobava el terme de Rio Rubeo.  El castell però no apareix fins l'any 1002, quan és el papa Silvestre II el que confirma les possessions del cenobi a la zona.

El castell era propietat dels comtes de Barcelona, que en l'any 1017 van nomenar com a castlà a Senifred de Riurubí. A partir d'aquest moment el castell apareixerà vinculat a aquesta família. A mitjans del segle XI consta que els senyors del castell eren de la família Claramunt, a la que servien com a castlans els Rubí.

Aquest castell estava situat a pocs metres del temple de Sant Genís i del qual avui en dia en queden poques restes. En 1990 es va portar a terme una campanya d'excavacions arqueològiques, que van posar al descobert diverses estructures i sitges de l'antiga fortificació.

Es van poder datar fins a tres períodes d'ocupació. El primer està situat a finals del segle X. D'aquesta etapa es van trobar diverses sitges i els ancoratges de diverses estructures de fusta. Es creu que en aquesta època hi havia un petit poblat protegit per palissades.

De la segona etapa, que correspon a la segona meitat del segle XI i principis del XII, es conserva un fragment del mur nord, d'un edifici que estava envoltat per un fossar i estava situat en la part més alta del tossal.

La darrera etapa es situa entre la segona meitat del segle XII i la primera del XIII.  En aquest moment es crea un segon recinte fortificat, del que encara es pot resseguir part del seu traçat i de tres torres situades en el sector de ponent. 

En 1233 Berenguer de Rubí va demanar llicència a Jaume I per construir una casa forta, en un alou proper a l'església de Sant Pere. Probablement el material del qual estava fet el tossal on s'alçava el vell castell, molt fràgil i que s'erosiona amb facilitat, fou el motiu d'aquest trasllat. De fet, les diferents esllavissades que ha patit el terreny al llarg dels segles, han provocat que gairebé no quedi res en peu de la fortificació.


A mitjans del segle XIV el castell passa a mans de la família Torrelles, que en 1361 el converteix en la seva residència, abandonant definitivament l'antiga fortificació. A finals del mateix segle, el rei Joan I recupera la jurisdicció civil i militar del castell, per donar-la posteriorment als Togores, emparentats amb els Oms i de Santa Pau.

En el segle XV el castell perd la condició de fortalesa i es remodela per convertir-lo en un palau senyorial.



Té planta en forma de L i una torre en l'angle sud-oest.

Torre oest    Vista del pati

L'ala del costat est va ser construïda en el segle XV, quan el castell es va convertir en palau. Estava coronada per merlets, les traces dels quals són visibles des del pati interior.


També es va adossar a l'ala nord un cos, que en el pis inferior tenia dos grans arcs de mig punt i en el superior una balconada, avui desapareguda.


D'aquest balcó només queden les dues portes d'accés, formades per arcs de mig punt adovellats.


Per la part exterior, es poden veure les traces d'uns arcs apuntats, tant en el mur nord com en l'est.


La porta del castell es troba en el mur nord, tot i que en l'actualitat no es fa servir aquest accés.


Són interessants els diversos finestrals geminats d'estil gòtic.

Finestral gòtic   Finestral gòtic   Finestral gòtic

Els capitells de la columna central són de tipus vegetal.

Finestral gòtic    Finestral gòtic

Uns altres elements molt interessants són les pintures que es conserven en el pis superior.


Estan molt fragmentades però destaquen els motius mariners i els vaixells.

Detall de les pintures   Detall de les pintures

A partir del segle XVIII el castell es converteix en masia i per tant es modifiquen algunes dependències. És el moment en que es construeix un nou pis en l'ala est, eliminant els merlets que la coronaven.

A finals del segle XX l'Ajuntament de Rubí es fa amb la propietat de la fortalesa i la reforma excessivament, per tal de convertir-la en un centre cultural i un museu. En aquesta reforma es destrueixen alguns elements interessants per a la comprensió de l'edifici i es creen nous espais que li confereixen una imatge massa moderna.