Província de Lleida


Castell de Rialp
(Rialp, Pallars Sobirà)

42º 26,686'N ; 1º 08,038'E     




Les primeres notícies que trobem del castro Rialb les trobem en el testament de Ramon Adalbert, que en 1065 va donar al monestir de Sant Serni de Tavernoles un alou situat dins el terme del castell.


No trobem més notícies d'aquesta fortificació fins a finals del segle XIII, quan era una possessió de la família dels Bellera. Un membre d'aquesta família, Jaume Bellera, va vendre la Vall d'Àssua i la baronia de Rialb al comte Arnau Roger de Pallars per 10.000 florins. En canvi, l'alta justícia de tot aquest territori va passar a Joan I, comte de Foix i vescomte de Castellbó, integrant-se al vescomtat. Dos mesos més tard, el procurador del comte va recórrer la zona per prendre'n possessió i rebre el jurament dels senyors i els seus habitants. Això ho va fer sense l'autorització del rei, el que va motivar que la Vall d'Àssua, Rialp i altres llocs fossin ocupats pel sots-veguer del Pallars. A partir d'aquest moment van ser constants les lluites pel control d'aquesta zona entre els Foix i la Corona. Aquest conflicte no es va resoldre fins el 31 d'Agost del 1512, quan Ferran el Catòlic va confiscar el vescomtat de Castellbó, Rialb i la Vall d'Àssua. Un any més tard, va donar a la seva esposa, Germana de Foix, el vescomtat de Castellbó, les valls d'Àssua, Ferrera i d'Andorra, així com les viles de Castellbó, Castellciutat i Rialp.


Del castell només es conserva l'angle nord-est. Del mur est encara podem veure gairebé 7,5 metres de llarg i uns set metres d'alçada. El mur nord és una mica més curt, conservant-se una mica més de 4,5 metres.


Trobem dos nivells d'obertures en tots dos murs.  En el sector est es poden veure dues grans espitlleres de 70 centímetres d'alçada. Una d'elles ha estat reconstruïda durant la recent restauració de l'edifici.

Restes del castell   Restes del castell

Per la part interior tenen forma d'arc de mig punt.


En la part superior també trobem dues finestres més de característiques similars, si bé una d'elles presenta una obertura més gran.

Restes del castell   Restes del castell

També trobem una finestra d'aquest tipus en la part superior del mur nord.

Finestra superior del mur nord   Finestra superior del mur nord

En el nivell inferior hi ha una altra obertura, que molt probablement també era una espitllera per la part exterior i amb arc de mig punt per l'interior. Sorprèn el fet que en la restauració no s'hagi reconstruït aquesta obertura i en canvi, si que es refés la del mur est. No era realment una finestra? Sembla poc probable que hi hagués una porta en un nivell tant baix del mur...


Els murs estan formats per pedres de licorella unides amb morter de calç, obtenint un gruix d'entre 130 centímetres i un metre.