Província de Lleida


Castell de Mur
(Castell de Mur, Pallars Jussà)

42º 6,302'N ; 0º 51,387'E     




Era una de les fortaleses més importants de la Conca de Tremp, degut a la seva situació estratègica. Està situat en terra de frontera entre cristians i musulmans entre els segles X i XI. Posteriorment, amb la conquesta d'Àger, la frontera es desplaça cap al sud i perd les seves funcions de defensa de la frontera i passa a desenvolupar tasques de control del territori i manteniment del poder feudal.  La primera referència històrica que ens ha arribat data de l'any 969, en un document que parla de l'església de Sant Fructuós, que es trobava dins del terme d'aquest castell.


En 1055 Ramon V del Pallars Jussà es va casar amb Valença, filla d'Arnau Mir de Tost.  El comte Ramon rep d'Arnau 12.000 sous a canvi dels castells de Mur i Llimiana, Orcau i Basturs. El mateix dia, Ramon V va empenyorar al seu sogre els castells de Mur i Llimiana, Areny i Montanyana al seu sogre com a garantia del dot que havia de rebre Valença en el termini d'un anys, segons establia la llei visigòtica. El dot va ser lliurat a Valença el 16 d'Octubre de 1056 i consistia en el castell de Mur i la meitat del castell d'Areny. En 1064 es torna a repetir l'operació d'empenyorament dels castells de Mur, Llimiana i Montanyana com a garantia de no prendre-li el castell d'Areny a Arnau Mir.


És en aquesta època que el castell adquireix l'estructura i la fisonomia que ha arribat fins als nostres dies. Cal dir que els murs perimetrals han arribat gairebé intactes fins al dia d'avui. Les estructures interiors són les que, en gran part, no han tingut la mateixa sort.


A la mort d'Arnau Mir de Tost va deixar el castell a la seva filla Valença i al seu nét Arnau. En 1076 els comtes Ramon V i Valença van infeudar el castell a Ramon Pere. Posteriorment, en 1094, Ramon V va donar el control del castell al seu cosí Artau II, comte del Pallars Sobirà.


En 1280 va haver-hi una revolta nobiliària i es va produir la presa de Balaguer per part de les tropes del rei. Després d'aquest fet, el rei Pere II va infeudar el castell de Mur a Bernat de Toralla. Bartomeu, fill de Bernat, va llegar els castells de Mur i Olp a Pere de Meitat. A partir d'aquest moment, els Mur van ser molt col·laboradors amb les polítiques de la Corona, ocupant càrrecs de responsabilitat a la cort.


A partir del segle XV el títol de baró de Mur i el control del castell va passar per mans de nombroses famílies nobles de la península, mitjançant diferents acords matrimonials.


El castell és un clar exemple de l'arquitectura civil del segle XI. És sense cap mena de dubte un dels conjunts millor conservats de l'època.


Té una planta triangular amb els angles arrodonits, que alguns han comparat amb la silueta d'un vaixell, per tal d'adaptar-se a la forma de la roca sobre la que s'assenta.

Detall del castell         Torre del vèrtex


En el vèrtex del triangle sobresurt per damunt dels murs una torre. Té una cambra triangular, recolzada en un gran arc de mig punt, amb l'espai interior buit.


 S'accedeix a aquesta estança per una porta oberta a l'est al nivell del pas ronda.


És l'única estança que s'ha conservat pràcticament intacta del castell. Cinc finestres de mig punt il·luminen el seu interior.

Torre del vèrtex    Interior de la torre


A l'angle oposat del castell trobem una torre circular.


Aquesta és exempta, és a dir està separada de la resta de murs del castell. El motiu és que va ser construïda en un moment lleugerament anterior a la resta de la fortificació.


Gràcies als espais on es recolzaven les estructures de fusta que servien de sostre i de terra, podem saber que la torre estava dividida internament en 5 espais. El més inferior probablement era destinat a les masmorres. Damunt seu hi trobaríem  el magatzem utilitzat en cas de setge. Arribem al tercer pis, on s'obre una porta de mig punt que comunicava, mitjançant una estructura de fusta, amb el pas de ronda. Aquesta estança era ocupada pel cos de guàrdia.


El pis superior era destinat a la sala de l'homenatge i sembla que el darrer pis era utilitzat com a capella.


Diverses finestres en forma d'espitllera i obertures per llançar-hi líquids ardents, completen les estructures defensives de la fortalesa.

Mur del castell   Obertures defensives


S'accedia al castell per una porta de mig punt, situada en el mur sud i elevada respecte el nivell del terra exterior.


Actualment s'està adequant l'interior del castell amb passarel·les i escales metàl·liques que permetran accedir a les dues torres i recórrer completament el pas de ronda.


Les diferents campanyes d'excavació han permès identificar diverses estructures, que configuraven les dependències del castell. Un gran mur divideix el recinte en dos blocs. El que hi ha més al sud, on es troba la torre circular, és el que es va excavar primer. En ell es van identificar dos grans espais. El el sector sud-oest, entre el mur perimetral i la torre hi havia un edifici de dues plantes, a jutjar pels forats on col·locar bigues. Probablement era l'espai destinat a les cavallerisses i als soldats.


L'altre espai era destinat al pati del castell, on també hi havia estructures com la cisterna d'aigua i un parell de forns o llocs on es feia foc.


El sector on es troba la torre del vèrtex, ha estat excavat més recentment. També era format per un edifici de dues plantes.


L'inferior, com a mínim, estava dividir longitudinalment per un mur. En el pis inferior hi veiem diverses estances, que estaven destinades a magatzems i estances pels criats. Cal pensar que el nivell superior era destinat a la sala noble i als dormitoris.

Dependències del castell   Dependències del castell


A l'extrem oposat del turó, Ramon V i Valença van construir una església sobre l'antiga capella del castell i que posteriorment es convertí en canònica agustiniana.


Acostar-se al conjunt monumental del castell i la canònica de Santa Maria és molt recomanable. Tots dos edificis són una clara mostra de la consolidació del romànic en les nostres contrades i del poder dels senyors feudals i de les comunitats religioses en aquella època. També són interessants les vistes que des del promontori es tenen de la zona i comprendre així el poder exercit pels dos edificis.