La primera menció al castell de Civís la trobem en l'any 1084. Era propietat de la família Caboet, com els la resta de castells que defensaven la vall: Ars, Aós, Tor... L'any 1110 Guillem Guitard de Caboet cedí en testament el castell a la Seu d'Urgell, cessió que no es va fer definitiva fins l'any 1156. Sis anys més tard el bisbe d'Urgell infeudà el Castell de Civís a Pere de Sant Joan i als seus germans.

En 1185 el castell passà a mans del vescomte de Castellbó. Durant els anys següents van existir nombrosos conflictes entre el vescomte i l'església pel control del castell i els seus drets. Quan els comptes de Foix, successors dels Castellbó, es varen fer amb el control del castell, varen intentar suavitzar aquestes disputes sense gaire èxit.

Del castell de Civís no ens ha arribat gairebé cap resta. Era una de les fortificacions més importants de la zona, però això no ha estat suficient per a que es conservés al llarg dels segles. Només ens han arribat petits fragments de murs. El més important correspon a una cantonada, visible des del poble, que amb prou feines s'alça un metre.

Als peus del turó on s'alçava el castell, trobem el poble de Civís, que havia estat una vila closa.