Província de Barcelona


Castell de Castellet
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

41º 15,878'N ; 1º 38,172'E     




Aquest castell apareix citat per primera vegada l'any 977, quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat, amb la condició que reconstruís els murs i les torres. Inicialment era conegut amb el nom de Sant Esteve. Aquesta fortalesa va substituir a una d'origen andalusí, construïda sobre un assentament iber, tal i com han  demostrat les diferents campanyes arqueològiques realitzades en el sector est del castell. 


En 1076 Rotland Bernat va vendre la meitat de la fortalesa al comte Ramon Berenguer I, en tractar-se d'un castell situat dins la marca del comtat de Barcelona. La propera vila de l'Arboç era una de les seves possessions, fins que es va independitzar en 1174.

Entre els segles XII i XIV els Castellet van ocupar càrrecs importants en l'administració reial i van participar activament en la conquesta de la Catalunya Nova. Malgrat aquesta importància, la nissaga es va extinguiur amb la mort de Blai de Castellet. Aleshores el castell va tornar a la  Corona. Martí l'Humà va vendre la seva jurisdicció a Pere de Torrelles en 1405.


D'aquesta família va passar als Desplà i d'aquests a Bernat de Requesens en 1460. Durant la guerra civil del 1462 fou assetjat i conquerit per les tropes del rei Pere IV. Al final del conflicte bèl·lic, en 1472, va tornar a mans dels Requesens, que el van vendre a Guillem de Peralta. D'aquí va passar a mans dels Aguilar, dels Icard i dels Queralt.

A principis del segle XIX el castell ja presentava un aspecte ruïnós, degut al seu abandonament. En 1925 va ser adquirit per Josep de Peray i March, arxiver diocesà,que el restaurà entre 1928 i 1929 en estil neogòtic


En 1999 va adquirir-lo la concessionària d'autopistes Acesa, que va fer-hi una nova rehabilitació i va construir noves dependències per allotjar-hi la seu de la Fundació Abertis. Malauradament aquesta fundació no permet realitzar fotografies en l'interior del castell i tan sols mostra quatre sales als visitants. Molta propaganda de la "gran tasca" per salvar el patrimoni que han fet, però gairebé no ens deixen gaudir d'ell... Tot plegat resulta una mica trist i la visita és força decebedora.


El conjunt que podem contemplar avui en dia és bàsicament el fruit d'aquestes dues reconstruccions que podríem considerar de "fantasioses".

En el sector est es van descobrir els fonaments d'una fossar i d'estructures de tipus andalusí. Són els elements arquitectònics més antics que s'han trobat fins al dia d'avui i que no us podem mostrar per la citada prohibició de realitzar fotografies en el seu interior.

Ja d'època romànica es conserva la torre mestra. Té planta circular amb uns 5 metres de diàmetre a l'interior i uns murs que fan més d'un metre i mig d'ample.  La seva alçada és d'aproximadament 15 metres. Aquesta construcció, datada en el segle XII, conserva algunes finestres de mig punt originals. La porta d'accés és va refer durant la restauració, moment en que es van reparar els seus murs i es va augmentar lleugerament la seva alçada.


Entre les poques estances que han sobreviscut d'aquest primitiu castell, destaca una habitació noble, en la que encara es conserva la latrina i par del seu desaigüe.

A l'est el recinte fortificat es tanca amb una muralla corresponent a un segon moment constructiu, que hem de datar en el segle XIV. Està reforçada amb torres en els seus angles.

Vista general des de l'est     Muralla est

Al costat meridional s'obria la porta original d'accés al recinte, avui totalment reconstruïda.


D'aquesta època també era el palau gòtic que es va construir al sud de les estructures romàniques. En l'actualitat, en el seu lloc s'alça un edifici de nova factura, que ocupa el mateix espai volumètric que l'antic palau.

A l'est del recinte fortificat trobem l'antiga església del castell, dedicada a Sant Pere.