Província de Barcelona


Castell de Calonge
(Calonge de Segarra, Anoia)

41º 45,858'N ; 1º 28,833'E    




El castell de Calonge, actualment en runes, es troben en la part alta d'un turó, situat al costat de l'església de la Santa Fe. Les primeres notícies que tenim d'aquesta fortificació daten de l'any 1010, quan el bisbe de Vic, Arnulf, va morir en aquest castell, com a conseqüència de les ferides sofertes durant l'expedició catalana a Còrdova. Va ser una possessió dels vescomtes de Cardona, tot i que els castlans eren de la família Segarra.

A principis del segle XII el castell encara estava en mà dels Cardona, però a finals de segle va passar, sense que es sàpiga quan i com, a mans dels Torroja. Malgrat això, en 1217 el castell va tornar a mans dels Cardona a través del casament d'Agnès, de la família Torroja, amb Ramon Folc, de la nissaga dels Cardona.


El castell està totalment en runes i en alguns punts fins i tot es perillós passar-hi. L'estança més ben conservada és una gran sala rectangular, coberta amb una volta de canó i construïda, molt probablement, en el segle XII.


Al mur de ponent hi ha una porta de mig punt, que a l'exterior presentava, fins no fa masses anys, una llinda, actualment al terra.


En el mur nord hi ha una altra porta, en aquest cas amb un arc irregular fet a base de lloses. En travessar-la trobem una escala que descendeix, fins que la runa no ens permet avançar.


No us podem aportar imatges de l'escala, ni més properes de la porta, per que la volta de l'estança presenta un aspecte amenaçador. Alguns carreus han començat a desprendre's  i fan perillar la seva integritat.


La sala esta il·luminada per dues finestres espitllerades que s'obren en el mur est.


Al nord d'aquesta estança trobem una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació.


En el sector més occidental del turó s'alcen les restes més antigues de la fortificació, actualment acompanyades per unes modernes antenes. Es tracta de les minses restes d'una torre circular.


Només queden en peu unes poques filades de carreus, que anys rera any es van fent més minses. Costa imaginar-se que aquestes "quatre pedres" van ser una torre en el segle XI.


Entre la sala rectangular i la torre s'alcen alguns murs d'altres edificacions, molt més tardanes i que han patit nombroses reformes al llarg dels segles.

Sales centrals i estances centrals    Estances centrals