ProvÝncia de Barcelona


Castell de Burriac
(Cabrera de Mar, Maresme)

41║ 32,258'N ; 2║ 23,229'E    




Les primeres notÝcies del Castrum Sancti Vicentii daten de l'any 1023, quan era una de les possessions del Comte de Barcelona.  Des del segle XI consta que la famÝlia Santvicenš era la feudatÓria del castell, fins al segle XIV, en que els monarques el van cedir a Guillema de Montcada. Quan aquesta va morir, el castell tornÓ a mans de la monarquia, que el tornaren a infeudar a la famÝlia Santvicenš. ╔s a partir d'aquest moment que la fortalesa Ús coneguda amb el nom de Castell de Burriac, tot i que es continua utilitzant tambÚ la fˇrmula de Castell de Sant Vicenš.

En 1352 Berenguer de Sant Vicenš mor sense deixar descendŔncia. Els seus almoiners van vendre tots els seus bens, entre ells el castell de Burriac i el de Vilassar, a Pere Desbosc, que era conseller del rei i ciutadÓ de Barcelona.


DesprÚs de la Guerra Civil del segle XV, Joan II va cedir els castells de Burriac i de Vilassar, juntament amb el control de les viles d'Argentona, Cabrera, Vilassar, PremiÓ i Matarˇ al cap militar de la Diputaciˇ del General de Barcelona, Pere Joan Ferrer, creant aixÝ la baronia del Maresme. Els abusos comesos per aquest van comportar un gran malestar entre els habitants de la zona. La tensiˇ va ser tant important, que va ser necessÓria la intervenciˇ del rei Ferran II, que en 1480 alliberava als pobles dels vincles senyorials amb Pere Joan Ferrer, que malgrat tot va mantenir el control dels dos castells.


El llinatge dels Desbosc van continuar gaudint dels drets feudals de les fortaleses fins a finals del segle XVII, quan s'extingÝ el llinatge i el castell de Burriac va passar a mans de la famÝlia Copons.


En 1931 l'ajuntament de Cabrera va comprar les runes del castell i des d'aleshores s'han realitzat diverses campanyes de consolidaciˇ dels seus murs. Malauradament una colla de brŔtols han cregut convenient decorar aquestes milĚlenÓries pedres  amb guixades d'un gust molt mÚs que discutible.


L'estructura del castell que ha arribat fins als nostres dies respon a la reforma que en va fer Pere Joan Ferrer a partir de l'any 1473. TÚ doble recinte amb una planta irregular, per tal d'adaptar-se a les roques sobre les que estÓ constru´t.


El castell es dividia en dos recintes el jussÓ i el sobirÓ.


Per accedir al sobirÓ des del JussÓ calia fer-ho per una rampa, avui desapareguda, protegida per la dreta per la muralla del recinte superior. Aquesta disposiciˇ era molt ingeniosa de cara a la defensa, ja que les formacions quedaven desprotegides per que l'escut es subjectava amb la mÓ esquerra. Aix˛ obligava a fer moviments poc habituals i per tant les tropes avanšaven mÚs lentament i no eren tan eficients.

Recinte jussÓ     Recinte jussÓ

El recinte sobirÓ tenia un altre accÚs, en aquest cas protegit per la torre de l'homenatge, que a banda i banda de la porta presenta una espitllera destinada a les armes de foc.


La torre circular es va construir en Ŕpoca g˛tica aprofitant la base atalussada de l'anterior torre romÓnica del segle XII.


L'esglÚsia de sant Vicenš es troba dins el recinte sobirÓ. L'edifici, com la majoria del castell, correspon a la reforma del segle XIV, si bÚ va aprofitar part dels murs del temple del segle XII.


Tenia una sola nau, amb planta trapezo´dal, degut a les irregularitats del terreny. La capšalera estÓ derru´da, per˛ es va conservar fins a principis del segle XX. Era plana i tenia una finestra en forma d'espitllera. Actualment s'ha reconstru´t part del mur per evitar que algun visitant pugui caure.

Interior de l'esglÚsia de Sant Vicenš            Capšalera de l'esglÚsia de Sant Vicenš