Província de Barcelona


Santa Maria de Sant Martí Sarroca
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)

41º 22,842'N ; 1º 36,624'E     




Les primeres notícies d’aquest edifici daten de l’any 966, quan Galí de Santmartí, veguer del Penedès i senyor del castell, el va fer reconstruir, per què havia quedat molt malmès per les invasions musulmanes.

Posteriorment la nissaga Santmartí es va unir al casal de Barcelona i als prínceps d’Olèrdola. Precisament un membre d’aquesta darrera família, Arnau Mir, ja apareix amb el sobrenom de Santmartí, quan va jurar fidelitat al comte Ramon Berenguer II pels castells d’Olèrdola i d’Eramprunyà. El seu fill Jordà, ja en el segle XII, va reedificar bona part de la fortalessa, reforçant les muralles i construint estances nobles.  

En el segle XIII es va extingir el llinatge dels Santmartí, per l’enllaç matrimonial amb els Entença. Bernat Guillem d’Entença, en 1353 va vendre el castell a la família Font-rubí.


En 1376 n’era senyor l'Infant Martí d’Aragó, que més tard seria el rei Martí l’Humà, que cinc anys més tard el va vendre a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la. Aquesta es va refugiar en el castell, quan el rei Pere III estava a punt de morir, per por d'un atac per part del seu fill.

En 1481 el castell era possessió de la Pia Almoina de Barcelona, en adquirir-lo en una subhasta i el va dedicar a lloc d'estiueig del seu personal.

En 1714 va ser un dels darrers focus de resistència contra les tropes de l'exèrcit de Felip V i va acabar capitulant el 18 de setembre d'aquell mateix any.

Durant la primera guerra Carlina el poble es va fortificar i l'església de Santa Maria va ser utilitzada com a caserna, motiu pel qual va quedar molt deteriorada. El castell encara va patir més desperfectes i va quedar convertit en un munt de runa. A partir d'aquell moment restà abandonat.


En 1933 es van agafar algunes de les seves pedres per construir el pont de can Rebell.

No fou fins 1963, quan el castell ja era propietat municipal, que es van començar els treballs de reconstrucció.


El castell s'estructura al voltant d'un pati trapezoïdal.


L'ala del costat nord és la que millor ha superat el pas dels anys.


En la planta baixa encara es conserven les quadres, que mantenen l'estructura original del segle XI. Es tracta d'una estança rectangular, molt llarga i coberta amb una volta de canó.  Actualment acull el museu agrícola de la població.


Al seu damunt trobem una gran sala, destinada a menjador, que substitueix a l'original romànica.


En els murs laterals d'aquesta sala, s'obren finestres geminades de l'època romànica, algunes de les quals han estat reconstruïdes. Encara es conserva la decoració dels capitells dels mainells, a base de motius vegetals i geomètrics.

Finestra del mur sud   Finestres del mur nord    Finestra del mur nord

Destaquen, pels seus calats, els dos finestrals gòtics, situats en el mur sud i que són visibles des del pati del castell.


En la planta baixa de l'ala oest  es trobaven les antigues cuines i que actualment allotgen part del museu de la vila.


Al seu damunt, la gran sala gòtica, amb un sostre d'arcs de diafragma, que ha estat totalment reconstruïda.


L'ala sud també ha estat reconstruïda. Només es conservaven en peu part dels seus murs laterals.

Pis inferior de l'ala sud    Pis superior de l'ala sud


En l'angle sud-oest es conserva una torre semicircular, amb la base atalussada.


Una torre de similars característiques s'alçava en l'angle nord-oest, de la que només ens ha arribat la base.


Si que es conserva la porta d'accés al recinte fortificat, situada en el sector nord-est.

Porta d'accés al recinte   Porta d'accés al recinte