Província de Barcelona


Castell d'Olèrdola
(Olèrdola, Alt Penedès)

41º 18,155'N ; 1º 42,562'E     




 L'atalaia natural on està assentat el castell i el poble d'Olèrdola ja va ser ocupat des de l'antiguitat. Les primeres ocupacions de la muntanya podrien correspondre al neolític.

Durant el bronze antic s'urbanitza l'indret i es construeix la primera muralla (IX - VIII aC). Posteriorment, van ser els ibers els que s'hi van establir vers el segle IV aC, aprofitant el recinte emmurallat.

A finals del segle III aC els romans ocuparan el recinte i milloraran les seves defenses. D'aquesta època és la muralla del sector nord, feta amb grans carreus ben escairats.


L'entrada es troba flanquejada per dues torres de planta quadrada.


Dues torres més reforçaven aquest llenç de muralla.

Restes d'una torre   Torre de la muralla

A l'altre extrem del recinte, en la part més elevada, es va construir una torre atalaia.


La tercera gran obra d'època romana és la gran cisterna, excavada a la roca.


Té una capacitat de 350 metres cúbics i s'omplia amb l'aigua de pluja, que es recollia mitjançant dos canals excavats també a la roca. Una petita bassa de decantació permetia filtrar l'aigua abans d'abocar-la a la cisterna. 


El castell va ser construït pel comte Sunyer pels volts de l'any 929, sobre les ruïnes de l'antiga fortalesa romana que hi havia hagut en aquest indret.


La seva estratègica ubicació el va convertir en el blanc de nombroses ràtzies musulmanes.

També va jugar un paper important en les lluites polítiques de l'època de Ramon Berenguer I com a comte de Barcelona. Mir Geribert va rebel·lar-se en diverses ocasions contra el poder comtal amb l'ajut dels Santmartí. En aquell moment Mir Geribert es va erigir com a senyor absolut d'Olèrdola. Aquesta situació va acabar-se en 1059, quan Mir Geribert va reconèixer el domini del comte sobre el castell i el seu territori.

En 1108 el castell i la població d'Olèrdola va patir una nova ràtzia, que els va destruir gairebé per complert. A banda de concedir nombroses franqueses per afavorir la repoblació, també van demanar l'ajuda del monestir de Sant Cugat, al que van cedir la torre més alta del castell el 1109. La castlania va ser encomanada a la nissaga dels Santmartí, que la van mantenir fins al segle XIII.

A partir del segle XII, el castell anirà perdent el seu valor estratègic i la població s'anirà establint a la plana, per aquest motiu la fortificació entrarà en decadència, tot i que en moments puntuals com la guerra civil del segle XV o en la guerra del Francès, va servir d'allotjament a diverses guarnicions.

Curiosament, la majoria de restes militars conservades en Olèrdola són d'època romana. Les estructures militars medievals van ser construïdes amb pedra sense tallar i morter, fet que ha provocat la seva desaparició gairebé total durant els segles que ha estat abandonat. També es pot veure aquest tipus de parament en la part superior de diversos fragments de la muralla romana.

Restes de la muralla medieval    Restes de la muralla romana i medieval

Com ja hem comentat, el castell va aprofitar bona part de l'atalaia romana i es van construir les seves estances al seu voltant. Encara es conserva l'arrencada d'una volta de canó junt a l'atalaia.


L'altra resta més visible del castell és un mur situat a l'oest de l'atalaia.

Mur de l'antic castell

Fora de la muralla també hi havia construccions. Les més destacades estaven rn l'ndret conegut com a Pla dels Albats, on hi havia una petita esglesiola dedicada a Santa Maria i un conjunt de cases al seu voltant.