Província de Barcelona


Castell de Cornellà
(Cornellà, Baix Llobregat)

41º 21,232'N ; 2º 4,304'E     




Situat damunt petit cim que dominava la part baixa del riu Llobregat, s'alça aquest gran casal gòtic, aixecat a pocs metres de l'església de Santa Maria. Gràcies a les excavacions realitzades en l'espai que hi ha entre tots dos edificis, s'ha pogut determinar que l'indret ja estava ocupat en època romana. En diversos documents dels segles XI i XII es parla d'una torre defensiva en aquesta zona, sense que es conegui la seva ubicació exacta.


El castell es va començar a construir a finals del segle XIII o principis del XIV, essent el nucli de la propietat que tenien la família Cornella en aquesta zona.  Actualment té planta quadrada, organitzada al voltant d'un pati central i amb una torre en cadascun dels seus angles, si bé inicialment només es van construir les dues davanteres.


En la part inferior dels seus murs encara es poden veure espitlleres.


Durant la Guerra Civil Catalana, entre 1462 i 1472, el castell va ser confiscat per la Diputació del General i cedit al capità de les tropes que defensaven el Llobregat, per a que el convertís en el centre d'operacions. En aquesta ocupació es van reforçar les defenses de l'edifici, fortificant-lo.


Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic el castell va ser retornat a la família Ribes, que el van ocupar al llarg del segle XVI. De fet Adriana de Ribes va convertir-lo en la seva residència i el va acondicionar com a tal. És en aquest moment quan es construeix la segona planta, les escales del pati, s'incorporà la capella de Sant Antoni al recinte i s'obren finestrals gòtics en els sectors més antics, com les torres davanteres.


A finals del segle XVI el castell estava en runes i gran part dels camps per cultivar o inundats per les avingudes del riu. Un segle més tard, en 1666, Baltasar de Oriol y Marcet, un membre de la nova noblesa protegida pels Austries, va comprar el castell, per convertir-lo en el centre de l'explotació agrícola, que amb els anys es va anar ampliant, augmentant així el poder de la família. Aquest augment del poder adquisitiu i social de la família Oriol va implicar transformacions i ampliacions en el castell. Les modificacions es van continuar realitzant durant els segles XVII i XVIII, entre les que destaca la galeria de la tercera planta.


A principis del segle XX el castell i les propietats van ser embargats i venuts en subhasta pública per tal de pagar els deutes de la família Via. L'edifici va ser adquirit per un masover amb l'objectiu de destinar-lo a tasques agrícoles.

En 1992  l'Ajuntament de Cornellà va comprar l'edifici i després de restaurar-lo, el va destinar a equipaments de la ciutat. La planta inferior s'utilitza com a sala d'exposicions, concerts, conferències i altres actes públics. En els dos pisos superiors s'allotja l'Arxiu Històric Municipal i la Fundació Utopia.