|
Província de Barcelona
Castell de Cornellà
(Cornellà, Baix Llobregat)
41º 21,232'N ; 2º 4,304'E
Situat damunt petit cim que dominava la part baixa del riu Llobregat, s'alça
aquest gran casal gòtic, aixecat a pocs metres de l'església de Santa
Maria.
Gràcies a les excavacions realitzades en l'espai que hi ha entre tots dos
edificis, s'ha pogut determinar que l'indret ja estava ocupat en època
romana. En diversos documents dels segles XI i XII es parla d'una torre
defensiva en aquesta zona, sense que es conegui la seva ubicació exacta.
El castell es va començar a construir a finals del segle XIII o principis
del XIV, essent el nucli de la propietat que tenien la família Cornella en
aquesta zona. Actualment té planta quadrada, organitzada al voltant
d'un pati central i amb una torre en cadascun dels seus angles, si bé
inicialment només es van construir les dues davanteres.
En la part inferior dels seus murs encara es poden veure espitlleres.
Durant la Guerra Civil Catalana, entre 1462 i 1472, el castell va ser
confiscat per la Diputació del General i cedit al capità de les tropes que
defensaven el Llobregat, per a que el convertís en el centre d'operacions.
En aquesta ocupació es van reforçar les defenses de l'edifici,
fortificant-lo.
Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic el castell va ser retornat a la
família Ribes, que el van ocupar al llarg del segle XVI. De fet Adriana de
Ribes va convertir-lo en la seva residència i el va acondicionar com a tal.
És en aquest moment quan es construeix la segona planta, les escales del
pati, s'incorporà la capella de Sant Antoni al recinte i s'obren finestrals
gòtics en els sectors més antics, com les torres davanteres.
A finals del segle XVI el castell estava en runes i gran part dels camps
per cultivar o inundats per les avingudes del riu. Un segle més tard, en
1666, Baltasar de Oriol y Marcet, un membre de la nova noblesa protegida
pels Austries, va comprar el castell, per convertir-lo en el centre de
l'explotació agrícola, que amb els anys es va anar ampliant, augmentant així
el poder de la família. Aquest augment del poder adquisitiu i social de la
família Oriol va implicar transformacions i ampliacions en el castell. Les
modificacions es van continuar realitzant durant els segles XVII i XVIII,
entre les que destaca la galeria de la tercera planta.
A principis del segle XX el castell i les propietats van ser embargats i
venuts en subhasta pública per tal de pagar els deutes de la família Via.
L'edifici va ser adquirit per un masover amb l'objectiu de destinar-lo a
tasques agrícoles.
En 1992 l'Ajuntament de Cornellà va comprar l'edifici i després de
restaurar-lo, el va destinar a equipaments de la ciutat. La planta inferior
s'utilitza com a sala d'exposicions, concerts, conferències i altres actes
públics. En els dos pisos superiors s'allotja l'Arxiu Històric Municipal i
la Fundació Utopia.
|