Província de Barcelona


Castell de Sant Esteve
(Castellfollit de Riubregós, Anoia)

41º 46,572'N ; 1º 26,199'E    




Era una possessió dels comtes de Cerdanya pels volts del canvi de mil·lenni. En el segle XII va canviar de mans, per motius d'herència, passant al casal de Barcelona.

Els castlans de finals del segle XII i principis del XIII eren membres del llinatge dels Malacara. En la segona meitat del segle XIII seran els Cardona els que tindran el control de la fortalesa com a feudataris de la casa reial. Però quan es crea el comtat de Cardona, l'any 1375, el castell figura com a patrimoni d'aquesta nissaga, que va tenir com a castlans la família Rabinat i posteriorment els Sabater.


L'any 1822, el comte de la Mina, perseguint la Regència d'Urgell, va ocupar i arrasar el poble de Castellfollit i va fer volar el castell.


El castell encara domina la població des del cim del turó, adaptant-se a la morfologia del terreny. La seva planta és irregular, arribant als més de 100 metres de llargada i amb una amplada que va des dels 10 fins als 22 metres. Sembla que es va aixecar aprofitant part de la muralla d'una fortalesa andalusina.


El sector més occidental correspon al recinte sobirà. Allí trobem les restes d'una torre circular, que probablement era la torre mestra del castell. Està feta amb carreus rectangulars distribuïts en fileres irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Tot sembla indicar que aquest és l'origen del castell medieval que avui coneixem i va ser edificada a finals del segle XI o principis del XII.


A l'altre extrem trobem el recinte jussà. En ell encara es conserven un conjunt d'estances, algunes subterrànies. Formaven part de la zona residencial de la fortalesa.

Estances del sector jussà   Estances del sector jussà

La sala més notable es troba en l'extrem més septentrional de la fortificació. És una cambra rectangular, coberta amb una volta apuntada, reforçada amb quatre arcs ogivals.


Al costat d'aquesta sala, en un nivell lleugerament superior, trobem les restes d'una altra grans sala. En aquest cas només es conserva una part de la seva coberta apuntada. Aquest espai s'ha identificat com la capella del castell, dedicada a Sant Vicenç. Malgrat tot, aquesta identificació no és concloent, doncs no hi ha elements arquitectònics característics d'un temple com poden ser finestres, absis, campanar, elements decoratius... De totes maneres, sembla evident que el temple havia d'estar construït en aquest sector i una estança d'aquestes característiques hi encaixa perfectament.


El temple apareix documentat per primera vegada l'any 1027, en el testament de Rotrudis, dona de Guiferd, senyor del castell. En 1096, Hug Dalmau de Cervera, en el seu testament,  va posar la capella sota la tutela del priorat de Santa Maria de Castellfollit. Uns anys més tard, en 1107, el seu fill Ponç de Corbera, va cedir l'església a un tal Guitard, amb la condició que hi mantingués el culte, que proveís de la tercera part del pa, del vi i del gra i també que donés de menjar i beure als monjos i criats de Santa Maria el dia de Sant Vicenç. Va mantenir el culte com a mínim fins al segle XVIII.


Perpendicular al temple hi ha una altra estança, més aviat és un passadís, coberta també amb una volta apuntada.

Passadís   Passadís

A banda i banda d'aquesta sala hi ha dos habitacles. El del costat est és de reduïdes dimensions i està cobert amb una volta de canó. Aquesta estança forma és la base d'una torre de planta quadrada.

Interior de la torre   Torre de la muralla

A l'oest trobem una sala rectangular i coberta amb una volta apuntada feta amb lloses disposades a plec de llibre. Tot sembla indicar que aquest espai era utilitzat com a presó.


Els murs encara conserven bona part de l'arrebossat amb que estaven recoberts. Sobre aquest arrebossat hi ha uns interessantíssims grafits fets durant els segles XIII i XIV. Són escenes de tipus bèlic on veiem recintes emmurallats, soldats, cavallers i una màquina d'assalt. Un dels cavallers porta les armes dels Cardona.

La porta d'accés al recinte emmurallat es troba en el mur est, aprofitant un sortint poligonal de la muralla, a mode de barbacana.


Com ja hem comentat, els panys de muralla es van construir, molt probablement, aprofitant bona part d'una construcció musulmana. El seu parament té dues parts clarament diferenciades. La part inferior està realitzada amb carreus escairats i que formen fileres regulars. La part superior està formada a base de pedruscall unit amb sorra i calç.


Completen el conjunt defensiu dues torres albarranes, situades en els turons propers. Situada al nord-oest del castell trobem la torre del Ballester o coneguda també com d'en Balet. Recentment ha estat excessivament restaurada, dotant-la d'un aspecte massa nou. Té planta circular d'uns 8,5 metres de diàmetre i més de 14 metres d'alçada. Els seus murs tenen una amplada de dos metres i mig. L'espai interior està dividit en tres pisos, coberts amb cúpules semiesfèriques. Una escala adossada al mur permet la comunicació entre plantes.


Al sud de la fortificació trobem la torre del Raval. Té uns 12 metres d'alçada i una planta poligonal per l'exterior i trapezoïdal per l'interior.  També està dividida en tres pisos i un terrat. La divisió de les plantes era fet per sostres de fusta, a excepció del darrer pis, cobert amb una volta de mig punt.

Torre del Raval   Torre del Raval

La imatge sense el logotip d'ArtMedieval ha estat extreta de la web Alta Anoia.



º