Província de Barcelona


Castell de Calaf
(Calaf, Anoia)

41º 44,028'N ; 1º 30,580'E    




Després de les ratzies d'Almansor i del seu fill Abd-al-Malik de finals del segle X i principis del XI, el comte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda van donar el territori conegut com Segarra al bisbe Borrell, entre els anys 1010 i 1015, per a que fos repoblada. Precisament, el bisbe Borrell va encarregar a Guillem, levita, de Mediona o d'Oló, el control de la zona per a que fos conreada la terra, s'hi construïssin fortificacions en els turons de Calaf, Calafell i Ferrera. Des d'aquest moment no es tenen notícies del castell de Calaf fins l'any 1031, quan el levita Guillem va deixar en testament el control de la fortificació al seu fill, en nom del bisbe de Vic.

Els vescomtes de Cardona van reclamar els drets, que segons tenien ells tenien a la zona, davant d'un tribunal el 21 d'agost de l'any 1038. La situació es va resoldre amb un pacte, que de fet ja estava aplicant-se des del 1015, en que el bisbat mantindria el domini eminent de la fortalesa i els vescomtes serien els feudataris. Els Cardona van tenir diversos castlans, entre els que en el segle XII trobem la nissaga dels Calaf.


Després d'anys d'abandonament, en el 2009 es van iniciar obres de restauració i reconstrucció del castell, per permetre'n les seves visites. Malauradament, es va aprofitar aquest fet per omplir la fortificació de tanques, que n'impedeixen la seva contemplació.  Les reduïdes visites al seu interior són l'únic moment que podem veure amb plenitud els seus murs...


Té planta pentagonal, amb els costats irregulars. L'amplada dels seus murs supera els dos metres i mig i en alguns punts arriba fins als tres metres.

La part superior dels murs va ser afegida en època moderna, on hi ha nombroses espitlleres.

En l'angle nord-oest hi havia una torre circular de grans dimensions, reconstruïda totalment en la darrera restauració.


La porta adovellada es troba en el mur sud. Es troba en un sobresortint del mur.


Envoltant al castell hi havia un segon anell de muralles, on es concentrava la població de Calaf. En aquest espai es trobava la parròquia de Sant Pere, que compartia un dels seus murs amb la muralla. Va desenvolupar les tasques parroquials fins a mitjans del segle XV, moment en que es construeix el nou temple, dedicat a Sant Jaume. L'església de Sant Pere es va ensorrar l'any 1781.

Restes de l'antiga muralla de la vila   Restes de l'antiga muralla de la vila

Aprofitant part de la muralla, es construeix un Hospital. A finals del segle XIX es va restaurar l'edifici i va ser convertit en el convent i col·legi per a nenes de les Carmelites de la Caritat. Aquesta situació va durar fins l'any 1936. Durant els anys de la Guerra Civil, les responsables de l'escola van ser les Germanes Dominiques de l'Ensenyança, que s'hi van estar fins l'any 1965, moment en que les religioses abandonen el vell edifici per instal·lar-se en un de nova construcció. Actualment és el Centre Cívic.


Destaca la seva gran torre, que protegeix una de les portes que tenia la muralla, coneguda com a Porta de l'hospital.


A uns quants metres d'aquesta, es conserva una altra porta de la vila, la coneguda amb el nom de Portal de Xuriguera, del segle XVI i que conserva en una de les seves dovelles l'escut de Calaf.