En el cim del Montpedròs, és a dir mont de pedres, ja des de finals del segle IX hi hagué una fortificació. És probable que prèviament hi existís un poblat ibèric en aquesta zona. Es creu que el castell va ser construït en temps de Guifré I, quan va conquerir aquesta zona.

Depenia del castell de Cervelló i quan aquest passà a mans d'Ènnec Bonfill, primer senyor de Cervelló, es va reconstruir la fortalesa del Montpedròs i es van reforçar les seves defenses amb la construcció de noves torres. Des d'aquest indret es controlava tota la part baixa del Llobregat, que no era visible des del castell de Cervelló.

La primera notícia escrita que ens parli d'aquest castell, no la trobem fins l'any 1089, quan era el responsable del castell Humbert Gerbert, senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Gelida, que era l'oncle de Guerau Alemany II, senyor de Cervelló i propietari de la fortificació.

A partir del segle XIII comencem a trobar el castell citat com a Castellnou de Cervelló, moment en que el castell de Cervelló passa a ser conegut com "el vell". En aquest moment la parròquia de Santa Coloma de Montpedròs, situada als peus d'aquest cim, passà també a dir-se Santa Coloma de Cervelló. Es creu que aquest canvi de noms correspon a una reforma del castell del Montpedròs, amb la que els senyors de Cervelló volien refermar el seu domini a la zona.

El darrer conflicte bèlic que va viure el castell va ser la guerra dels Segadors. Poc temps després de la finalització d'aquesta, el rector de Santa Coloma va demanar l'autorització al baró de Sant Vicenç dels Horts permís per refer la capella del castell, que havia perdut part de la coberta i per construir una habitació per l'ermità. Aquest fet fa pensar que el castell havia quedat molt malmès, per què si calia fer una habitació nova, volia dir que les estances del castell no eren habitables.

De fet, avui en dia poques són les restes que s'han conservat d'aquesta fortificació.

Tan sols queden en peu alguns panys de muralla, de molt poca alçada i coberts en gran part per la vegetació.

Tenia una planta molt allargada, més estreta en la part sud, que és on es conserven la majoria de restes.

La seva fàbrica és típica del segle X, amb carreus irregulars, en alguns casos disposats en forma d'opus spicatum.

Situada més al nord, fora de la muralla i separada per una petita vall, hi trobem les restes d'una torre circular, la construcció de la qual podria estar datada  dins del segle XI.

En l'espai on s'alçava el castell, es va construir modernament una capella dedicada a Sant Antoni. Per aquest motiu la muntanya es coneguda també amb el nom d'aquest sant.