Província de Lleida


Sant Tomàs de Casarilh
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)

42º 41,968'N ; 0º 49,810'E     




Temple edificat en el segle XII. Malgrat això, costa veure cap element d'aquesta època des de l'exterior. Al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions que han ocultat per complert les seves traces romàniques.


Originàriament es va construir amb una única nau acabada amb un absis semicircular. Aquest ha quedat ocult des de l'exterior per una construcció quadrada que fa les tasques de sagristia.  Per comunicar aquests dos espais, es va obrir una porta al bell mig del tambor absidal.


Al costat de tramuntana es va afegir un cos, que sembla ben bé una nau lateral i que es comunica amb la nau romànica amb dos arcs.

La torre campanar, situada en l'extrem de ponent, és de planta quadrada i va ser afegit en el segle XVIII. Precisament en la seva base podem trobar l'element més interessant de tot el temple. Es tracta d'un frontal d'un sepulcre del segle XII que s'ha reaprofitat com un element ornamental. Hi ha esculpits tres cercles dins dels quals podem trobar una creu grega, un crismó i una flor. Sota els cercles es veuen dos caps de persones dins d'uns arcs esglaonats i per sobre dos flors de llis. 


Dins del temple es conserva una lipsanoteca de ceràmica, amb una forma que recorda més a un gerro, degut a la seva forma arquejada. Està decorada a base de dobles cercles que es reparteixen per totes les seves cares.


Malauradament, quan vàrem visitar el temple, aquest estava tancat i no vam poder fotografiar la lipsanoteca. Per aquest motiu, la imatge sense el logotip d'Art Medieval ha estat extreta de l'Arxiu fotogràfic d’esglésies romàniques d'en Miquel Pahissa.

No es conserva en el temple la imatge d'un Crist Crucificat i coronat, si no que es troba en el Musèu dera Val d'Aran. Es tracta d'una talla de fusta de finals del segle XII o principis del XIII i que conserva bona part de la policromia del segle XIV.