Castella i Lleó - Província de Zamora


Monestir de Santa Maria
(Moreruela, Zamora)

41º 48,865'N ; 5º 46,748'O   




Les primeres notícies d'una edificació religiosa en aquesta zona les tenim abans de les expedicions d'Almanzor per aquestes terres. El monestir mossàrab va ser destruït i restaurat pels volts de l'any 1042. Noranta anys més tard es va iniciar la construcció de l'actual edificació. 

Vista general capçalera

En 1168 es van finalitzar les obres de construcció del temple, edificat segons els criteris del Císter, que la comunitat monàstica havia adoptat anys abans. Degut a l'abandó que va patir el monestir avui en dia només queda en peu la capçalera i part del transepte. El temple estava format per tres naus dividides en nou trams. La capçalera estava formada per un gran absis amb deambulatori i set capelles radials. Per la part interior destaquen les vuit grans columnes que en unir-se formen uns arcs apuntats. Just al damunt trobem el nivell on s'obren set finestrals que il·luminaven el presbiteri. Entre els finestrals es troben els nervis que reforcen la volta de quart d'esfera de l'absis. 

Interior del templeDetall absis

DeambulatoriDetall capçalera


El deambulatori està cobert amb volta ogival, mentre que el transsepte la té de volta de canó. La capçalera s'estructura externament en tres nivells: l'inferior corresponent a les absidioles, el del mig on trobem el deambulatori i el superior, corresponent a l'absis de la nau principal. En tots  tres cossos podem trobar contraforts que sustenten l'estructura i mènsules sota la cornisa on es recolza la teulada.

En el costat dret del transsepte hi ha una portalada formada per tres arquivoltes de mig punt, avui cegada. Sobre ella, coronant el mur, s'aprecia una rosassa. Sobre el mur del costat esquerre del transsepte s'alça una espadanya construïda amb posterioritat.

Vista generalRestes del claustre i del temple

De la resta de dependències monacals ben poca cosa queda en peus. Tan sols podem veure les restes del traçat del claustre, el qual es comunicava amb el temple a través d'una senzilla porta amb tres arquivoltes, fragments de la sala capitular i el refectori.

Actualment està dins d'una propietat particular, però hi ha un horari en el en que es pot accedir sense cap problema i gaudir de la immensitat d'aquest edifici. La llàstima és l'estat de deixadesa en que es troba el monument i l'entorn, ple de males herbes. L'estat de runa i abandó fan que sigui un risc passejar per entre les seves restes i endinsar-se per segons quins racons. Seria convenient tenir una millor cura d'aquest incomparable monument.