Castella i Lleó - Província de Zamora


Catedral de Sant Salvador
(Zamora)

41º 29,945'N ; 5º 45,247'O   




Edificada en 1140 sobre les restes de l'antiga basílica pre-romànica. Cap a finals de segle ja estava construït gairebé tot el temple, excepte el cimbori i la volta de la nau principal. Es va consagrar l'any 1174 i va servir de model per a moltes esglésies de la província, entre elles la Col·legiata de Santa Maria a Toro.


Es va edificar a pocs metres de l'alcàsser per tal de protegir adequadament el recinte sagrat. També, la seva proximitat a la muralla defensiva va fer que es fortifiqués la torre campanar i el temple.

Vista general


Les teulades del transsepte i de les naus laterals no són de teula, si no de pedra llisa a mode de camí de ronda, que es completa amb uns passadissos que comuniquen les diferents cobertes.

Vista general


La torre campanar destaca per la seva robustessa. Té 45 metres d'alçada i fou edificada a principis del segle XIII.


Fou construïda a mode de castell episcopal i el seu accés es fa a través del coberta nord.


Per sobre del temple la torre s'alça quatre pisos més. En el primer no hi ha cap obertura, ja que era el més accessible. En el segon, en canvi trobem una finestra de mig punt en cada un dels murs. En el següent pis trobem dues finestres per paret i en el darrer tres. En aquests dos darrers pisos és on es troben les campanes. Es creu que estava coronada amb merlets i una teulada a quatre aigües, que en perdre la funció defensiva es van eliminar.

Torre campanar


El temple té planta basilical amb tres naus dividides en quatre trams. El transsepte gairebé no sobresurt de les naus laterals. Està cobert amb volta de canó apuntada.

Capçalera


En ell s'obrien tres absis semicirculars romànics, que varen ser substituïts en el segle XV per uns gòtics. 


Les naus laterals es van construir amb voltes d'aresta, mentre que la central, que va ser la darrera en construir-se, ja es de creueria amb els arcs apuntats.

Volta d'aresta de la nau lateral    Volta de la nau central


Es creu que van ser les primeres voltes gòtiques d'Espanya.


Com és habitual en els temples catedralicis, un imponent cor ocupa els dos primers trams de la nau central després del transsepte

Transcor   Cor


. Aquest es va construir a finals del segle XV i a principis del XVI.


Un dels laterals exteriors del cor està decorat amb un imponent fresc de Sant Cristòfol, d'època posterior.


En el punt on es creuen el transsepte i la nau principal trobem una gran cúpula, que exteriorment es transforma en un esplèndid cimbori.


Un cos cilíndric es recolza sobre petxines i els arcs torals. En ell s'obren setze finestres de mig punt separades per unes columnes on descansen els nervis de la cúpula. Posteriorment es va cobrir amb pintures.


Pel que fa a l'exterior destaca la seva forma d'inspiració bizantina, coronada amb una teulada a mode d'escates, de tradició francesa. Per tal d'alleugerir el pes de la cúpula, es van construir quatre torretes en les cantonades.

Cimbori


Un altre dels elements més interessants de la catedral és la porta del mur sud.


És coneguda com la Porta del Bisbe. És l'única de les tres que tenia el temple en època romànica que ha sobreviscut al pas dels segles.


Està dividida tres espais mitjançant unes grans columnes. En la part central trobem la portalada. Està formada per quatre arquivoltes decorades amb rotllos zamorans. Aquestes es recolzen en columnes amb capitells esculpits amb motius vegetals.

Detall arquivoltes


Sobre la porta trobem una arqueria d'arcs cecs formats per una arquivolta recolzats amb columnes. Els seus capitells són de tipus vegetal.

Arqueria cega   Arqueria cega


Sobre ells trobem un fris d'arcs trilobulats amb mènsules troncopiramidals.


En el costat dret de la porta trobem el conjunt escultòric de la Majestat. En ell veiem a la Verge Maria fent de tron al Nen Jesús, que ha perdut el cap amb el pas dels anys. A banda i banda trobem dos àngels. El conjunt està envoltat per un arc decorat amb motius vegetals.

Conjunt de la Majestat


Sota aquest conjunt escultòric trobem un cap esculpit i que en l'actualitat està molt deteriorat. Segons la tradició correspon al moro Ome-Ya-ben-Moaviahque, que va sotmetre a un feroç setge la ciutat en l'any 901. El rei Alfons III d'Astúries va acudir a socórrer la ciutat i un cop aconseguida la victòria va fer penjar de les muralles els caps dels derrotats, per advertir de la seva sort a tots els que tornessin a intentar conquerir la ciutat. Durant segles els nens de la ciutat han llençat pedres contra el cap del moro. Potser alguna pedra es va desviar de la seva trajectòria i va ser la culpable de que al Nen Jesús li falti el cap.


A l'altra banda de la porta trobem un altre grup escultòric en el que estan representats a Sant Joan i a Sant Pere dirigint-se cap a la Verge i el Nen que estan en el altre costat.


A l'oest d'aquesta porta en veiem una altra de petites dimensions, actualment cegada.


La porta del costat nord es va modificar en el segle XVI quan es va construir un nou pòrtic d'estil herrerià. La del mur oest es va derruir per edificar la capella funerària del Cardenal Meléndez Valdés.


Són de la mateixa època la sagristia i el claustre. Aquest va substituir a l'anterior romànic, que es va cremar accidentalment durant una processó l'any 1591.


En el 2011 es van  recuperar i restaurar dos arcosolis amb els seus sepulcres del segle XV. Aquests es trobaven en els murs laterals de la catedral i van ser cegats en el segle XVII.

Arcosoli    Arcosoli


També aquell any es va recuperar una pica baptismal del segle XV, que en 1959 va ser regalada a la parròquia de Crist Rei amb motiu de la construcció d'aquest temple. Desprès de moltes negociacions, la pica baptismal va tornar a la catedral i actualment està en la capella de Sant Joan Evangelista.


En el museu de la catedral es conserva un interessant Pantocràtor policromat del segle XIV.


També podem trobar uns interessants tapissos flamencs fets durant el segle XV i principis del XVI, fets pel taller de Tournai.

Tapís de la història d'Annibal   Tapís de la coronació de Tarquino Prisco