Castella i Lleó - Província de Zamora


Sant Pere de la Nau
(Campillo)

41º 35,285'N ; 5º 57,738'O    




El temple de sant Pere de la Nau és el que queda en peu del que va ser un monestir visigot. Està datat en el segle VII, concretament es creu que es va construir entre els anys 680 i el 711, moment de la invasió musulmana. Està construïda amb carreus de pedra molt ben tallats de la mateixa pedra arenisca vermella amb que estan fets molts monuments de Salamanca, que necessàriament es van haver de portar abans que aquestes terres estiguessin sota dominació islàmica.


Durant gairebé tretze segles va estar a la vora del riu Esla, fins que en 1930 es va decidir traslladar pedra a pedra a la seva ubicació actual. La decisió del bisbat de Zamora ens ha permès seguir gaudint d'aquesta meravella, doncs de no ser així hauria quedat sepultada per les aigües del pantà de Ricobayo. En 1932, un cop finalitzades les obres de trasllat, es consagrava novament el temple en la seva nova ubicació, en el poble de Campillo.

Es va construir amb una barreja entre planta de creu grega, lleugerament allargada i planta basilical. La seva factura ens fa pensar que va ser construïda en dues fases ben diferenciades. En la primera es van fer els absis i les cambres laterals, mentre que en un segon període es va construir la nau.

Interior del temple

La qualitat constructiva d'aquest segon període és molt inferior i ha necessitat constants reparacions al llarg de la seva història. Són especialment evidents les reparacions en les voltes refetes amb totxana de la part més oriental de les naus. Aquesta volta va substituir a l'original de pedra, que encara es conserva en la majoria del temple. Totes elles són de canó i es reforcen amb arcs de ferradura que descansen amb columnes adossades als pilars que separen les naus. Aquestes columnes tenen esculpits uns bells capitells. En ells es pot veure a Daniel lluitant en el fossar dels Lleons, el sacrifici d'Isaac, dos aus, que es creu que estan en el Paradís, picotejant fruits, igual que unes altres aus picotejant raïm d'un cep. Sobre tots quatre capitells trobem una sanefa amb cercles on s'han esculpits motius vegetals, animals i figures humanes. Els fusts de les columnes són d'època romana. 

Interior de la nau principal

Capitell del sacrifici d'IsaacCapitell de Daniel amb els lleons


En les bases de les columnes del creuer trobem esculpits els símbols del Tetramorf.

Les naus laterals es presenten com estances tancades entre el creuer i la capçalera. Bells arcs de ferradura les comuniquen amb la nau central. Es creu que podrien haver estat cambres del tresor o bé les pròpies cel·les dels monjos. Trobem tres estances més sobre els pòrtics laterals i sobre l'absis. Aquestes habitacles es repetiran desprès en el pre-romànic asturià.

Finestres de separació de les nausArcs de les cel·les


Tant la capella major com les cambres laterals tenen finestres de mig punt o rectangulars que les il·luminen. De ben segur que estaven cobertes amb gelosies, tal i com era tradició en la construcció visigoda. Completen el sistema d'il·luminació del temple algunes finestres espitllerades i d'altres geminades.

Capçalera       Finestra geminada


Junt a l'arc toral de la capçalera podem trobar un horoligium visigot. És un "rellotge" de l'època que marcava l'horari monàstic. Lamentablement no està complert i només podem contemplar els mesos que van de novembre a març.

L'absis està decorat internament amb frisos esculpits amb motius geomètrics, creus i gotims de raïm. També es poden observar les marques de la barra de la cortina que separava el presbiteri de la resta del temple. 

Es creu que en aquest temple es van guardar les restes dels sants Julià i Basilisa, a qui la tradició considera fundadors d'aquest temple.

El temple té tres portes d'accés. Dues estan situades en els extrems dels braços de la creu, protegides per uns pòrtics. La tercera es troba als peus de la nau. Degut als enfonsaments i reconstruccions que van tenir lloc en aquesta zona, es va tapar, però durant el trasllat del temple a aquesta ubicació es va tornar a obrir i es l'accés actual a l'interior.

Pòrtic lateralDetall escultòric del pòrtic


Lamentablement, en la meva visita durant l'estiu del 2004, a banda de que en aquell moment no tenia previst fer aquesta pàgina web, es va "morir" la càmera Nikon F70 que portava desprès de la segona fotografia. Només vaig poder retratar el capitell de Daniel i una imatge general de l'interior. Per sort acabava de comprar-me una petita coolpix 3100 que estrenava aquell estiu i que em va permetre realitzar algunes imatges del temple, tot i que la qualitat de la càmera va ser una gran limitació. S'ha de tenir en compte que era de les primeres càmeres digitals "assequibles" pel gran públic!!