Castella i Lleó - Província de Zamora


Col·legiata de Toro
(Toro)

41º 31,193'N ; 5º 23,689'O   




Es va començar a construir a meitats del segle XII en el lloc on es creu que hi va haver una basílica prèvia de l'època de la reconquesta. 

Vista general


Es va construir en dues etapes ben diferenciades, com es pot observar en la fàbrica i la qualitat dels materials utilitzats. En la primera es van construir els absis, el transsepte i els murs perimetrals de tot el temple. Aquesta etapa es caracteritza per la qualitat de la construcció, que segueix els mateixos patrons que la catedral de Zamora. Es creu que el mestre d'obres podria ser el mateix o bé que va voler imitar-lo.

Façana nord i campanar


El segon mestre, en canvi, també intenta copiar la catedral zamorana, però la seva tècnica és molt més tosca i denota inseguretat. Això es pot veure clarament en la construcció d'una volta de canó apuntada, ja desfasada en aquella època, però més segura, que va deixar la nau principal sense llum. Això va obligar a obrir rosasses en els diferents murs, que en molts casos tenen traces molt irregulars. 

Rosassa del mur nord


De fet el primer mestre d'obres havia previst cobrir la nau amb voltes de creueria, típiques del moment i en va construir les arrencades dels nervis i arcs. En traçar una coberta de canó, aquestes es van aprofitar com a base dels arcs torals. El pes i les forces de la volta de canó apuntada no són els mateixos que els que té una volta de creuria. Per sort els pilars s'havien sobredimensionat, però malgrat tot, en un dels pilars del creuer aquest excés de pes ha fet que apareguin esquerdes.

La ubicació del temple tampoc no va ser massa encertada, doncs la intenció inicial de copiar la planta de la seu de Zamora es va haver de modificar escurçant en un tram la nau. En cas contrari s'hauria tallat una de les artèries principals de la ciutat que comunicava amb el pont.


Mur sud


El temple té planta basilical amb tres naus acabades en tres absis semicirculars. El central, de grans dimensions està precedit d'un tram presbiterial. Exteriorment estan decorat amb arcs cecs, més elaborats que els llombards, que es recolzen en mènsules anguloses. L'absis central, a més, està dividit per quatre semicolumnes adossades. Horitzontalment està dividit en dues parts on hi trobem uns grans arcs cecs, agrupats de tres en tres. Els de la part superior estan adovellats i es recolzen en parelles de columnes amb els capitells esculpits amb figures humanes, aus i motius vegetals. En l'arc central s'obre una finestra molt estreta, esqueixada per l'interior i aspitllerada per l'exterior.


Els absis laterals són pràcticament llisos. Una senzilla motllura esculpida amb motius vegetals els divideix horitzontalment. Sobre ella i centrada, hi ha una finestra de mig punt.

Les naus laterals estan cobertes amb volta de creuria, mentre que la principal, com ja hem apuntat, té volta de canó apuntada.


Destaquen de l'interior dos capitells en que s'han tallat algunes escenes com la de Daniel en el fossar amb el lleons, la d'una dama que acomiada als seu cavaller a les portes de la ciutat. També n'hi ha dos amb motius vegetals i animals.  També són dignes de menció les rosasses i la decoració de la finestra que hi ha en el darrer tram del mur nord.

Un dels elements més interessants de la col·legiata és el cimbori. Novament ens trobem davant una còpia, malgrat que millorada, del de la catedral de Zamora. Es va alçar un pis més que el de la capital, el que va provocar que no es pogués cobrir amb pedra la seva teulada.

Cimbori          Detall cimbori


Destaquen las seves dues fileres de finestres, que il·luminen el temple. Cada dues finestres trobem una columna que es prolonga en forma de nervi cap al centre de la cúpula on hi trobem la clau.


En la portalada del mur nord trobem representada la escena del Judici Final.Està formada per quatre arquivoltes protegides per un guardapols. Les tres exteriors es recolzen en parelles de columnes amb els capitells esculpits, bàsicament amb motius vegetals. El més interior del costat esquerre ens mostra una lluita entre centaures i cavallers.

Portalada nord


En la primera arquivolta, que és de tipus polilobulat, d'influència mossàrab. Està esculpida amb motius geomètrics i vegetals. A continuació es representa el Judici Final de dins cap a fora. En la segona arquivolta hi ha esculpits catorze àngels que es dirigeixen cap al Salvador, situat en el centre. La tercera arquivolta torna a estar decorada amb motius vegetals, mentre que en la més exterior es va representar a Crist flanquejat per Sant Joan i la Verge i pels vint-i-quatre Ancians de l'Apocalipsi. Aquests fan sonar els seus instruments.

Portalada nord

Detall arquivoltesJesús entre àngels


La portalada estava protegida per un porxo del que queden els suports en el mur. Sobre ells podem veure una gran finestra decorada amb dues arquivoltes esculpides també amb motius vegetals.

Finestra sobre la portalada      Escultura adossada al mur nord


Malgrat la bellesa de la portalada nord, la més coneguda i destacada d'aquest temple és la situada en el mur oest. Es va començar a construir cap a l'any 1250. En el segle XIV es va adossar a aquest mur la capella de Sant Tomàs, que va permetre la conservació d'aquesta meravella de l'escultura medieval. Es va començar a edificar seguint els cànons romànics per acabar-se amb l'esplendor del gòtic. Destaca per conservar gairebé tota la policromia original del segle XIII. Lamentablement les imatges que puc aportar d'aquesta portalada, així com de la resta de l'interior del temple, no són de gaire qualitat, ja que estan fetes d'amagat, doncs no vaig aconseguir el permís per poder fotografiar-lo i així poder-lo incorporar a aquesta web. 


L'etapa romànica correspon fins l'alçada dels capitells. En ells es representa la infància de Jesús amb imatges del Naixement, l'Adoració dels pastors, la Matança del Innocents i la Presentació en el Temple. Les imatges ja deixen entreveure les formes gòtiques, si bé la temàtica prové encara de la tradició romànica.

Sobre les columnes estan situades nou estàtues que representen a diferents personatges de l'Antic Testament i un parell d'arcàngels. En el mainell trobem representada a la Verge amb el Nen als braços. En el timpà tornem a veure a la Verge, en aquest cas en el moment de la seva coronació. En les arquivoltes es representa novament el Judici Final amb imatges del purgatori, del Paradís i de l'Infern.


La torre campanar s'alça adossada al mur nord. Com en el cas de la nau, la limitació d'espai per culpa del carrer que porta cap al riu va fer que es modifiquessin les dimensions de la seva base. Això provocà que s'enfonsés en diverses ocasions. Fins el primer pis de campanes encara és l'original romànic, si bé els darrers pisos són de factura barroca.