Castella i Lleó - Província de Sòria


Església de Sant Miquel
(Almazán)

41º 29,227'N ; 2º 32,015'O   




L'església va ser construïda a meitats del segle XII, tot i que posteriorment es va modificar tot el sector occidental. 


El temple té tres naus, les dues laterals molt estretes. La central està acabada amb un gran absis semicircular.


Aquest està dividit externament en quatre espais gràcies a tres columnes adossades, que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals de clara influència mudèjar.


També té aquesta influència el fris d'arcs cecs que recorre l'absis per sota la teulada. En aquest cas ens trobem amb un mestissatge entre el model de construcció llombarda, molt comú a Catalunya i l'estil mudèjar, més habitual per terres aragoneses i castellanes.


Aquests arcs són similars als que podem trobar en les esglésies de Sant Miquel de Caltojar i de Sant Miquel de Bordecorex.  


En cadascun dels espais en que es divideix l'absis s'obre una finestra de mig punt. Està decorada con una arquivolta, recolzada en dues columnes que tenen els capitells esculpits amb caps humans, bèsties, homes lluitant i motius geomètrics. L'arquivolta també està esculpida amb un trenat. Protegeix la finestra un arc de mig punt esculpit amb un escacat. 


En el cilindre absidial trobem les tres finestres decorades també amb una arquivolta recolzada en columnes amb els seus capitells esculpits. La volta ametllada de l'absis arrenca d'una línia d'imposta decorada amb un escacat. El presbiteri està cobert amb una volta apuntada. 


La capçalera està lleugerament inclinada respecte a l'eix de la nau. No es coneix amb certesa el motiu d'aquest fet. Hi ha veus que apunten a que això es deu a  voler emular la inclinació del cap de Jesús a la Creu. Sembla més probable que en canvi la inclinació sigui deguda a l'adaptació del temple al terreny i a les muralles de la vila. A banda de l'absis principal, trobem dues absidioles laterals excavades dins del mur, de forma semicircular i amb un arc triomfal apuntat.


Les tres naus estan separades per arcs formers apuntats. El segon tram de totes elles està cobert amb una volta de creueria del segle XV, que va substituir a la primitiva romànica.

Nau nord       Nau nord


Els capitells on descansen els arcs formers i torals estan esculpits amb diversos motius. Els de l'arc triomfal de l'absis principal estan plens d'animals monstruosos i motius vegetals. En els arcs formers trobem aus, monstres, cabres i una malla de doble corda.


L'element més interessant, escultòricament parlant, és el frontal d'altar que trobem en l'absis nord. Representa el martiri de Sant Tomàs de Canterbury i va ser tallada en el segle XII. Quatre soldats ataquen a l'arquebisbe, que està pregant de genolls davant l'altar. Un d'ells el decapita, mentre que un altre soldat clava la seva espasa en un clergue que està al costat del sant Tomàs aguantant el bàcul. L'ànima del sant, representada amb un cap es portada per àngels cap al Cel. En el costat esquerre hi havia una figura asseguda, molt deteriorada, que té un àngel al seu costat que li sosté la taula on es disposa a escriure. Sobre d'ell trobem dos àngels.  

Absis nord       Frontal de Sant Tomàs de Canterbury

L'altra joia del temple la trobem en el creuer. És tracta d'una cúpula molt característica de clara influència musulmana. Mitjançant trompes, decorades amb bossells, s'aconsegueix convertir una planta quadrada en octogonal. En la part central de cadascun d'aquests vuit costats trobem una mènsula esculpida sobre la que es recolzen un parell d'arcs que de mig punt, de secció rectangular. Aquests formen una estrella de vuit punts, en el centre de la qual trobem una llanterna. La meitat de les mènsules estan esculpides amb motius florals i l'altra meitat amb parelles d'aus i quadrúpeds.

Entre les puntes de l'estrella trobem vuit ulls de bou per il·luminar el temple, quatre dels quals es van ampliar posteriorment per permetre el pas de més llum. En la part interior de les puntes hi ha uns blocs prismàtics que tenen tres boles incrustades.


La cúpula es transforma a l'exterior en un cimbori de planta octogonal. Té dos pisos d'alçada. El superior va ser afegit posteriorment. El primer, en canvi, és d'època romànica.


En cadascun dels seus murs s'obre una finestra apuntada amb l'arc lobulat. Sobre elles un fris d'arcs cecs, lleugerament apuntats. Adossada al cimbori trobem una torre circular on s'allotja la torre de cargol.