Castella i Lleó - Província de Sòria


Església de Sant Joan de Rabanera
(Sòria)

41º 45,792'N ; 2º 27,976'O   




Temple edificat a finals del segle XII en el barri ocupat per repobladors que venien de la població castellana de Rabanera. 

Vista general


Té planta de creu llatina, a la que en els segles XV i XVI se li van afegir dues capelles laterals desprès del transsepte. La única nau està acabada en un absis semicircular, precedida d'un ampli presbiteri. La nau està coberta amb una volta del segle XVIII, que va substituir a l'original romànica.

Absis


En el mur est dels dos costats del transsepte hi ha excavat un absis dins el mur, il·luminats per una finestra d'espitllera i precedits d'un arc apuntat. El transsepte està cobert amb volta de canó lleugerament apuntada.

Capçalera i transsepte


Pel que fa a l'exterior, el més destacat és el lleó subjectant una presa, que trobem en la part superior del mur. També són dignes de menció les finestres de mig punt que il·luminen el transsepte. Són de mig punt i estan decorades amb una arquivolta que descansa en dues columnes amb els capitells esculpits.


El transsepte i la nau es troben en el creuer, cobert amb una volta semiesfèrica recolzada en quatre trompes. Aquesta es transforma en el exterior en un cimbori de planta quadrada, que va ser ampliat en el segle XVI.

Cimbori


L'absis és de factura molt original, similar al de la veïna església de Sant Nicolau. Està dividit en quatre espais mitjançant tres pilastres, que estan decorades a partir de la motllura, que divideix l'absis en dos nivells. Les pilastres arriben fins la cornisa, decorada finament, on trobem uns capitells esculpits amb motius vegetals.


Curiosament no trobem una finestra en la part central de l'absis, si no la pilastra que separa els dos espais centrals. En aquests s'obre una finestra de mig punt lleugerament apuntada. Està decorada amb una arquivolta en forma de bossell que es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals. Al costat del capitell trobem esculpida una flor. L'espai que hi ha entre l'arquivolta i la part esqueixada de la finestra està decorat amb uns motius que ens recorden pètals.

Finestra absis        Finestra absis


Els dos espais laterals de l'absis també tenen finestres, en aquesta ocasió dobles i cegades. Estan dividides en tres espais. En el inferior, el més senzill, trobem unes incisions verticals. El central, en canvi, té una gran rosassa inscrita dins un marc decorat amb botons. El superior té set flors de molt senzilla factura.

Finestra decorada de l'absis


També estan esculpides les mènsules on es recolza la cornisa, si bé la gran majoria han quedat molt deteriorades per l'erosió.

Mènsules esculpidesMènsules esculpides


Interiorment l'absis també es troba dividit en quatres espais gràcies a columnes adossades. Aquestes tenen capitells esculpits amb motius vegetals i es prolonguen per la volta en forma de nervis.

Interior


Un altre dels elements més interessants del temple és la seva portalada oest. Curiosament aquesta no formava part del temple, si no que va ser traslladada pedra a pedra des de l'església de Sant Nicolau en 1908.


La formen quatre arquivoltes de mig punt que es recolzen en tres parelles de columnes. L'arquivolta més interior està decorada amb semicercles que es van interseccionant, recordant-nos els arcs del claustre de Sant Joan de Duero, i envolta a un timpà ricament esculpit. 

Detall portalada

Capitells del costat esquerreCapitells del costat dret


Sant Nicolau de Bari, el titular del temple d'on prové la portalada, es troba en el centre del timpà, amb el bàcul i la mitra. A banda i banda té diversos personatges que porten un encensari, els Evangelis i bàculs.

Detall del timpà


Els capitells són historiats. Els interiors són de majors dimensions. En el del costat esquerre podem veure representada l'aparició de Crist als apòstols desprès de la resurrecció, amb Sant Tomàs posant el dit a la nafra. En el costat dret trobem a Sant Nicolau intercedint per tres soldats davant l'emperador Constantí.

Capitell de Sant Tomàs davant Crist ResucitatCapitell de Sant Nicolau davant Constantí


La resta de capitells es recolzen en les columnes i són de menors dimensions que els ja citats anteriorment. El segon capitell del costat esquerre representa a Crist sopant a casa de Simó amb Maria Magdalena rentant-li els peus. En el següent es representa a les Tres Maries davant el Sepulcre buit. El més exterior té esculpit l'aparició de Crist, que té el cap molt erosionat, a Maria Magdalena.

Capitell de Crist i Maria MagdalenaCapitell de les Tres Maries davant el Sepulcre buitCapitell de Crist sopant amb Simò


En el costat dret trobem novament a Sant Nicolau amb un presoner emmanillat, mentre que un altre es postra al seus peus agraint que l'hagi salvat. En el següent capitell, malgrat que està força malmès, es pot observar a una figura masculina i la mà i la part inferior d'una altra. Per la seva banda té esculpit el miracle dels pans.

Capitell de Sant Nicolau i els presonersCapitell amb figures masculinesCapitell de la multiplicació dels pans


Sobre la portalada trobem mènsules, algunes de les quals encara estan esculpides.


En el mur sud, mig oculta per la capella lateral afegida posteriorment, trobem l'antiga porta d'accés al temple. Avui en dia està cegada.


Està formada per dues arquivoltes de mig punt. La més exterior, protegida per un guardapols, té forma de bossell en l'aresta. La interior, en canvi té semicercles interseccionant-se, com passa en la porta de la de Sant Nicolau. Aquesta es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals. El timpà també esta decorat amb dues rosetes. La finestra oberta en el seu interior és de factura posterior. 

Detall portalada

Capitell del costat esquerreCapitell del costat dret


Tot el temple està resseguit per una cornisa esculpida que es recolza en mènsules. Malauradament l'erosió no ha permès que ens hagin arribat gaires originals. 

Mènsules esculpidesMènsules esculpides