Castella i Lleó - Província de Sòria


Muralles
(Ágreda)

41º 51,271'N ; 1º 55,000'O   




Els orígens d'Ágreda cal situar-los en època romana, gràcies a ser un punt estratègic en el camí que comunicava Astúrica (Astorga) amb Caesaraugusta (Saragossa). Durant la dominació àrab, entre els segles IX i X, es construeix el primer recinte fortificat, en trobar-se en terra fronterera. Són els exercits navarresos i aragonesos els que durant el segle XI intentaran conquerir la vila d'Agrita.


El primer recinte fortificat que es va construir és el que envoltava l'alcassaba. Data dels segles VIII i IX. Posteriorment, desprès de la conquesta de la ciutat per tropes aragoneses en el segle XII, es va reformar i ampliar. Malgrat que gran part d'aquests murs no corresponen a l'època romànica ni gòtica, si no que són de l'època califal, he cregut interessant comentar-los per la seva vàlua.

Dins aquest primer recinte fortificat, situat junt al barranc de la Muela, s'alça la torre de la Mota, de la que encara es poden veure part dels seus murs, tot i que la majoria corresponen a les reformes del segle XII, quan es va ampliar.


Recentment s'ha rehabilitat totalment aquesta torre, tal i com es fa actualment amb un excés de "modernor" que li resta gran part de l'encant que tenia. A vegades més val no tocar les coses...


Prop de la Torre de la Mota trobem una de les portes de la muralla que es conserven d'època musulmana. Es coneix com Porta de l'Aigua o Porta de l'Alcassaba, formada per un senzill arc de ferradura. 

Porta de l'aigua       Porta de l'aigua

A poca distància d'aquí trobem l'altra porta que s'ha conservat, de les quatre que tenia el recinte. Es tracta d'una porta d'època emiral, datada en el segle IX, que comunicava l'alcassaba amb la necròpolis musulmana que hi havia en un cim proper.


Un cop conquerida la ciutat pels aragonesos, comencen a crear-se nous barris. A mesura que creix la població es fortifiquen aquests barris, però no amb una ampliació de la muralla, si no que cada barri té la seva.

El segon recinte fortificat va ser el que van ocupar els repobladors que venien del poble de Yanguas. En el seu interior es van alçar els temples de Nostra Senyora de la Penya i de Nostra Senyora de Yanguas. La muralla tenia cinc portes de les que encara es conserven la de Santo Domingo, Los Pilares i la de Santiago.

Porta de Santo Domingo   Porta de los Pilares

El següent nucli a construir-se va ser el que envoltava l'església de la Verge de Magaña i de Sant Joan Baptista. També s'hi van obrir cinc portes en els murs de la muralla i es van alçar grans torres com la de Costoya, encara en peu.

Torre de Costoya    Torre de Costoya

El darrer recinte fortificat en edificar-se va ser el que envoltava l'església de Sant Miquel i també comptava amb cinc portes, de les que només es conserva la porta d'Almazán, junt a la torre del Tirador.


Posteriorment, en 1573, Felipe II va fer construir la darrera porta de la muralla per commemorar la seva victòria a la Rebel·lió de les Alpujarras, on la població morisca de Granada s'havia revoltat en contra de la retallada de les seves llibertats. Aquesta porta comunicava el barri moro amb la resta de la població i per aquest motiu es tancava per les nits, fins que finalment van ser expulsats els moriscos de la península en 1609. 

Porta de Felip II       Porta de Felip II