Castella i Lleó - Província de Sòria


San Miguel de Gormaz
(Gormaz)

41º 29,469'N ; 3º 00,618'E   




Sota l'imponent fortalesa musulmana de Gormaz trobem aquesta petita església edificada a finals del segle XI  o principis del XII. La seva construcció va ser fruit de la conquesta definitiva de la fortalesa per part de les tropes castellanes i la pacificació de la zona. Així doncs, la població va anar abandonant la protecció de les muralles de la ciutadella i es va començar a instal·lar als peus de la muntanya. En aquesta zona es van construir tres esglésies romàniques, de la que només s'ha conservat en peu la dedicada a Sant Miquel. Hi havia una església aixecada en honor a Sant Jaume, els murs de la qual serveixen en l'actualitat per delimitar el cementiri. També es va construir un temple en el lloc on actualment s'alça la parròquia, del segle XVII, dedicada a Sant Joan Baptista.


El temple té una sola nau rectangular acabada en una capçalera quadrada, de tipologia hispano-visigoda.


L'absis està cobert amb volta de canó, mentre que la nau té una coberta de fusta de doble vessant.Tots dos espais estan comunicats mitjançant un arc de ferradura, reconstruït, doncs en el segle XV es va substituir per un gran arc carpanell. L'actual es va fer seguint el model del San Baudelio de Berlanga.


L'exterior dels murs laterals de l'absis estan decorats amb una motllura esculpida amb motius geomètrics sota la teulada. No està clar si aquests elements van ser aprofitats d'alguna construcció anterior o es van fer espessament per a aquesta capçalera.


La caiguda de part de l'estucat que recobria l'interior del temple va permetre la descoberta d'unes interessants pintures murals. Estan datades entre 1125 i 1139 i molts autors les relacionen amb les de la propera església de San Baudelio de Berlanga. Cobreixen totalment l'absis i gran part de la nau. En el segle XVI van ser recobertes de calç, acció que es va repetir com a mínim set vegades més.

Pintures del mur sud    Pintures del mur nord

La part de l'absis és la que estava més deteriorada, ja que es va practicar forats en les pintures murals per tal que la calç s'agafés millor a la paret i al sostre.


En la seva volta trobem una Maiestas Domini dins de la mandorla mística, formada per tres franges de colors groc, blanc i vermell.


Crist té el cap orientat cap a l'oest. Vesteix una túnica de tons vermellosos i un mantell de color blau. Manté la mà dreta aixecada.


L'envolten vuit figures alades: dos arcàngels, dos serafins i quatre àngels que porten els llibres dels Evangelis.

Detall de les pintures

Detall de les pintures   Detall de les pintures


Ja en els murs laterals veiem a setze dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, vuit en cada costat.

Ancians del mur nord   Ancians del mur sud

El grup d'ancians es completa amb quatre més en el mur est i altres quatre en el mur oest.

Ancians del mur est   Ancians del mur est

Malauradament aquest darrers es van destruir gairebé per complert quan es va modificar l'arc triomfal.

Ancià del mur oest         Ancià del mur oest

Uns porten unes copes, mentre que d'altres porten alguns instruments.

Detall d'un ancià   Detall d'uns ancians

Detall d'uns ancians


En el mur sud, entre els ancians, hi ha una credença decorada amb motius geomètrics i florals.


En el tester, per sobre dels ancians trobem en els extrems a dos personatges agenollats, probablement Abel i Melquisedec. Al seu costat dos àngels que sostenen un medalló, en l'interior del qual hi ha representat l'Agnus Dei.

Detall de les pintures   Detall de les pintures

Detall de les pintures


En l'arc interior de la finestra que s'obre en la part central de l'absis, veiem a l'Esperit Sant, en forma de colom.


En la part superior del mur oest, malgrat la destrucció, podem veure la creació d'Adam i Eva en el Paradís. En la primera escena veiem a Déu beneint a Adam, mentre que en la segona veiem com Eva sorgeix de l'esquena d'Adam.

Escenes del Paradís   Escenes del Paradís

La part inferior dels murs estava decorada amb medallons amb animals i cortinatge, dels que queden poques restes.

Restes de cortinatges i medallons   Restes de cortinatges i medallons

En el mur nord de la nau podem trobar escenes que ens narren el Naixement de Crist.  Gairebé desapareguda trobem l'escena de l'Anunciació, on amb prou feines distingim la figura de l'arcàngel San Gabriel. Al seu costat tenim la Visitació, on podem intuir l'abraçada entre Maria i la seva cosina, en presència d'una tercera persona nimbada, que potser és Sant Josep.

Escena de l'Anunciació       Escena de la Visitació

La següent escena ens narra l'Anunciació als pastors.


Completa el registre superior el Naixement de Crist. Veiem a Maria presentant-nos el fruit del seu ventre, que es troba en el bressol que hi ha sobre la finestra. Al seu costat i dins d'una estructura arquitectònica amb columnes i capitells trobem a Sant Josep.


En el registre inferior veiem a un personatge religiós i nimbat que es troba sota una arcada. Es desconeix a qui representa.


En la part central d'aquest nivell veiem una escena de lluita entre cavallers. Flanquejant la batalla hi ha dues torres on veiem personatges refugiats en el seu interior. En la torre de la dreta veiem a un personatge tocant el corn, mentre que al costat de la torre esquerra hi ha un soldat amb una ballesta a les seves mans.

Torre i ballester   Torre i soldat tocant el corn

Batalla entre cavallers


La darrera escena representa a les Tres Maries que porten flascons d'espècies al sepulcre de Crist. Cal imaginar que en el mur del tester es van representar escenes de la Passió i Resurrecció de Crist, avui desaparegudes totalment.


En la part superior del mur sud veiem la continuació de les escenes del Naixement de Jesús. En el sector més oriental veiem als tres Reis Mags a cavall davant Herodes.

Rei Mag a cavall   Rei Mag a cavall

Rei Mag a cavall i Herodes


A continuació tornem a veure a Herodes presenciant la matança dels Innocents.


En el nivell inferior trobem una escena típica del romànic com és la del Judici Final, però amb unes particularitats que el fan únic. En el costat més occidental veiem a un personatge que representen a Abraham, situat a sobre d'una doble filera de rocs i entre dos arbres.


Un torreó circular el separa de dos personatges més que són Isaac i Jacob, flaquejats per dues palmeres i un arbre.


Tots tres personatges estenen els seus mantells per a que s'aixopluguin les ànimes dels benaurats.

Ànimes dels benaurats   Ànimes dels benaurats

Al seu costat veiem a l'arcàngel sant Miquel en l'escena de la psicostasis, és a dir el pesatge de les ànimes.


Veiem a un dimoni gris que intenta fer decantar la balança cap al seu favor.


La darrera escena ens mostra l'Infern i allò que ens espera si no portem una vida recta...  Veiem un gran drac de color girs en forma de serp amb dos caps. Està devorant una ànima, a la que li veiem els peus amb el cap principal i a un altre personatge amb l'altre cap.


Al seu voltant diverses criatures monstruoses en forma de serp, de dimoni i de monstre intenten capturar i devorar a altres ànimes. Un dimoni porta una caldera amb d'altres ànimes a dins.

Detall de l'Infern   Detall de l'Infern

En l'interior del cercle que descriu el gran drac de dos caps, veiem a un dimoni encadenat, que està devorant a dues ànimes.


El registre inferior ha desaparegut gairebé per complert i només veiem alguns fragments dels medallons on hi havia bèsties pintades en el seu interior i cortinatges.

Fragment d'un medalló   Cortinatges

En alguns punts dels murs nord i sud podem veure creus de consagració.

Creu de consagració   Creu de consagració

En el segle XIII es construeix un arc apuntat en el mur oest, probablement amb la intenció d'ampliar el temple vers ponent. Aquesta ampliació no es va portar a terme, doncs el mur oest és coetani a la resta de l'edifici.


L'arc descansa en dues columnes adossades als murs laterals. Aquestes tenen els seus capitells esculpits de forma tosca. El del costat sud és de temàtica vegetal, mentre que el del costat nord té esculpides petites figures humanes.

Capitell vegetal   Capitell amb personatges humans

La porta d'accés està en el mur sud protegida per un porxo de factura molt tosca amb finestres de mig punt. En aquest porxo es van descobrir tombes antropomorfes durant les darreres tasques de restauració.


Protegides per un porxo de factura posterior i utilitzat durant molts anys com a sagristia, trobem dues portes d’accés al temple, obertes en el mur sud de la nau. A aquest porxo s’hi accedia per tres portes de mig punt: dues en el mur sud i una en l’est. Estava il·luminat per tres finestres de mig punt, recuperades en la darrera restauració, doncs havien estat cegades, com la porta més occidental. En aquest espai es van localitzar algunes tombes que formaven part d’una necròpolis medieval.

Actualment accedim al temple per una porta romànica, que va ser portada de la veïna església de Sant Jaume. Està clar que aquest no era el seu lloc original, doncs no encaixa exactament amb el mur, falten peces i alguns elements han estat mal col·locats.


La porta està formada per tres arquivoltes de mig punt, la més interior té una escòcia esculpida amb un escacat. L’arquivolta central té forma de bossell, mentre que l’exterior és plana, si bé ha perdut la majoria de les dovelles que formaven el guardapols. Els dos arcs més exteriors es recolzaven en columnes, que majoritàriament han perdut els seus fusts originals.


De la columna situada més a l’oest només conservem la seva base. Al seu costat trobem una columna amb el fust refet i amb un capitell decorat amb dues bèsties.

Base de columna   Capitell amb bèsties
En el costat dret veiem dues columnes que tenen les seves bases fetes amb capitells aprofitats. En la columna interior veiem un capitell decorat amb motius en ziga-zaga. La seva base és un capitell col·locat de forma invertida, on es representa a un personatge amb les mans alçades, que alguns estudiosos han identificat amb Daniel en el fossar dels lleons, identificació força dubtosa. La darrera columna té dos capitells, l’inferior fent de base, de tipus vegetal.

Capitell amb ziga-zagues   Capitell vegetal

Capitells col·locats com a bases


En el muntant dret podem veure un carreu que té gravada una inscripció romana o visigoda, segons quines fonts consultem.

Antiga làpida
En aquest mur sud, però a l’alçada dels peus de la nau, trobem la que va ser la porta original del temple, que presenta un arc de ferradura.

Porta de ferradura
Al seu davant i dins del porxo, trobem una interessant pila baptismal. Té forma quadrada i el seu interior s’ha buidat en forma de creu grega. Es creu que va ser tallada entre els segles X i XI.

Pila baptismal
Quan travessem aquesta porta i entrem a la nau, trobem una pila baptismal d’immersió excavada al terra.

Pila d'imersió
En la part exterior del mur est del pòrtic trobem un carreu amb una inscripció musulmana, relacionada amb l’ordre de construcció del castell de Gormaz ordenada per Alhakem II. No tenim clar si és l'original, doncs hem trobat algunes fonts que parlen d'una làpida de similars característiques que es va portar a la catedral del Burgo de Osma.

Làpida encastada en el mur del porxo
En el mur oest s'alça un campanar de cadireta de dos ulls, refet en diverses ocasions i que no sembla correspondre amb l'obra original.