Castella i Lleó - Província de Sòria


Castell d'Osma
(El Burgo de Osma)

41º 34,538'N ; 3º 4,534'O   




Prop de l'antiga ciutat arevaca d'Uxama s'alcen les restes del castell d'Osma. La ciutat va canviar de nom en època visigoda passant-se a dir Oxama o Osama. En aquests moments la ciutat viu un moment d'esplendor que es culmina l'any 597, quan es converteix en seu episcopal. Durant l'ocupació musulmana la ciutat canvia novament de nom per passar-se a dir Waxsima. En estar situada en la frontera entre cristians i musulmans, la vila va canviar en diverses ocasions de mans. Concretament va estar sota dominació musulmana entre els anys 711 i 746, quan es conquerida per Alfons I de Lleó. En l'any 815 els àrabs tornen a conquerir-la fins i s'hi queden fins l'any 924 que torna a convertir-se en territori cristià. Però novament aquesta situació va durar pocs anys, ja que en l'any 989 Almansor pren la ciutat i decideix cremar-la.

És en aquest segle X la població cristiana s'instal·la en un cim proper, situat a l'altra banda del riu Ucero. El poble s'organitza al voltant del castell, que en l'any 1011 passa definitivament a mans cristianes.


L'antiga Uxama desapareix durant l'alta edat mitjana i en allunyar-se la frontera es comença a construir un nou nucli urbà a la vall, junt al riu. D'aquesta manera comença a nàixer la vila d'Osma. 



El castell va ser ampliat en els segles XIV i XV, arribant a tenir tres perímetres de muralles. El més interior és el que es conserva en millor estat. Tenia planta rectangular i encara podem observar els seus murs i la porta d'accés, que segurament tenia un arc de ferradura similar al de la veïna fortalesa de Gormaz.


En el costat est encara podem veure dues torres. Una d'elles és la la torre de l'homenatge, mentre que la segona servia de punt de partida al segon recinte fortificat, construït en el segle XIII per protegir el nucli de cases que s'havien construït fora dels murs del castell.


D'aquest segon recinte de muralles només ens han arribat alguns fragments de mur molt deteriorats.


Passa el mateix amb el tercer recinte, que arribava fins al nivell del riu. D'aquest cordó de muralles només es conserva la Torre de l'Aigua, que protegia la captació d'aigua i el pas pel vell pont romà.


La fortalesa estava envoltada de talaies d'època musulmana amb les que es comunicava visualment i formaven un complex entramat defensiu. 

Pont i talaia d'Uxama    Talaia d'Uxama