Castella i Lleó - Província de Sòria


Santo Domingo
(Sòria)

41º 45,989'N ; 2º 27,998'O   




L'actual temple de Santo Domingo es va alçar sobre un d'anterior, dedicat a Santo Tomé. Aquest estava format per una sola nau i tenia el campanar adossat al mur nord. Durant el regnat d'Alfons VIII, a finals de segle XII, es va iniciar la construcció del nou temple. De l'anterior temple romànic, de principis del segle XII, només es va conservar la torre i un fragment del primer tram, prop de l'actual transsepte.

Alfons VIII va passar la seva infantesa en la ciutat de Sòria on va estar protegit de les disputes internes que hi havia entre els nobles de la Corona, ja que va heretar el tron amb només tres anys. És per aquest motiu que el monarca sempre va estar agraït a Sòria i va celebrar les seves núpcies en aquesta ciutat castellana. Per això va decidir construir un temple digne d'aquest casori amb Leonor d'Aquitània. És l'origen de la seva esposa el que justifica l'esplèndida portalada occidental, inspirada en la de Nostra Senyora de Poitiers i que no té res a veure amb la resta d'edificis romànics de la península.


El temple té tres naus, les laterals cobertes amb voltes de canó i la central amb volta apuntada, reforçada amb arcs torals. Aquests descansen en  columnes, amb múltiples fusts i amb els capitells esculpits amb motius vegetals, aus i animals mitològics.


Les naus laterals tenen una alçada inferior a la central i estan separades entre si per arcs formers apuntats, que descarreguen la seva força en columnes amb capitells esculpits.


La capçalera va ser totalment reformada en el segle XVI en estil renaixentista. És l'espai que actualment fa servir la comunitat religiosa de clausura per a realitzar les seves celebracions litúrgiques.


Però l'element més interessant de Santo Domingo és sens dubte la seva façana oest, totalment decorada.


En el centre trobem la bella portalada. Formada per quatre arquivoltes ricament esculpides, que envolten un timpà també decorat. Els capitells de les columnes, en que es recolzen les arquivoltes, estan decorats amb motius historiats.


Estava protegida per una petita teulada que l'ha salvat de l'erosió i que avui en dia ja no es conserva. Només es conserven algunes de les mènsules en que es recolzava.

Mènsules    Mènsules

A banda i banda de la porta trobem dues grans estàtues, que representen als reis Alfons VIII i a la seva esposa Leonor, els monarques que van impulsar la reforma del temple.

Imatge d'Alfons VIII           Imatge de la reina Leonor

Decoren la façana grups de parelles d'arcs cecs de mig punt distribuïdes en dues fileres. Trobem quatre parelles en cada costat de la portalada.  Els timpans dels arcs estan decorats amb mitges llunes i arcs de mig punt esculpits. En el costat esquerre els capitells estan esculpits amb motius vegetals, lluites entre cavallers, bèsties mitològiques, harpies i lleons. També en trobem alguns d'historiats en els que es narra la decapitació de Sant Joan Baptista, la mort d'un avar i l'Epifania. 


En els capitells del costat dret trobem arbres, personatges sota arcs, grius, harpies, lleons i personatges lluitant amb feres. 


Corona la façana una gran rosassa, emmarcada per un gran arc de mig punt que es recolza en dues columnes. Aquest està protegit per un guardapols esculpit amb puntes de diamant, que també es recolzava en columnes, el fust de les quals s'ha perdut.


La rosassa està formada per vuit lòbuls, decorats amb puntes de diamant, que es recolzen en vuit columnetes amb els capitells esculpits amb motius vegetals i geomètrics, les quals convergeixen en un cercle central. 


Envolten la rosassa tres cercles concèntrics en gradació decorades amb motius geomètrics i vegetals les dues exteriors i monstres i cavallers en la més interior.    

Detall escultòric de la rosassaDetall escultòric de la rosassa

Detall escultòric de la rosassaDetall escultòric de la rosassa